La japonesa Marie Kondo és una experta en l’ordre.
Marie Kondo es dedica professionalment a l’organització d’espais, ajuda als
seus clients a ordenar casa seva o el lloc de treball, a transformar l’espai en
un lloc endreçat. Amb els seus coneixements i experiència, Marie Kondo ha
escrit un llibre, publicat a més de 30 països, que és un éxit de vendes: La màgia de l’ordre (Ara llibres).
Tant si
som persones més o menys endreçades o desendreçades del tot, és a dir,
caòtiques, la lectura d’aquest llibre resulta molt útil. Ho provem sovint, de
fer net d’una vegada, però pocs se’n surten. Perquè del que es tracta, segons
Marie Kondo, és, en efecte, de fet net una sola vegada per totes. Cal, això sí,
fer-ho bé, cal fer-ho a consciència per mantenir aquest ordre, perseverar-hi.
Al seu llibre Marie Kondo explica com fer-ho. Es necessita un gran determini
per destriar el gra de la palla, és a dir, allò que has de guardar i endreçar
de la millor manera possible, ja que un espai endreçat no només resulta airós,
al meu entendre, sinó també bell en la seva organització. L’ordre com a
estètica.
Marie
Kondo, que en el seu llibre per fer-lo més proper i didàctic també ens parla
d’ella mateixa i la seva batalla enfront de l’ordre, es declara una
perfeccionista que es va passar anys, els de la seva jovenesa, mirant de trobar
maneres d’endreçar el seu espai vital, la seva cambra, però també la casa
familiar.
Aquest
fet resulta curiós, perquè la idea que tenim a Occident del Japó és precisament
l’ordre, la seva contenció i polidesa, lluny del barroquisme i l’horror vacui.
Aquesta imatge ens ha arribat a través de pintures, gravats i pel.lícules en
les quals hem vist espais que són el súmmum de l’ordre i del bon gust, amb pocs
objectes a la vista i sempre molt escollits segons l’època de l’any. Però
potser en les últimes dècades, amb el consumisme rampant que a uns i altres ens
omple els espais d’andròmines, això ha variat, i cal retornar a les fonts, és a
dir, a no tenir més del que es necessita, a no acumular, sobretot si les llars
no són gaire grans. I si acompanya i és inspiradora una paret plena de quadres,
com en un museu, o tenim lleixes fins al sostre plenes des nostres llibres
estimats amb els quals dialogar, també ha de ser ben estimulant per a l’esperit
moure’s en espais zen, la qual cosa és ben pròpia de la cultura japonesa
tradicional.
Marie
Kondo és de l’opinió que ordenar casa nostra és ordenar la pròpia vida, que una
cosa porta a l’altra. Potser per aquesta raó l’autora titula el seu llibre La màgia de l’ordre. Perquè més enllà de
l’ordre que ens facilita la vida, l’ordre també ens la pot canviar com per art
de màgia. Explica Marie Kondo en el seu llibre que algunes de les seves
clientes –no sembla que els homes es preocupin gaire per l’ordre, en els seus
exemples no surten gaires homes- li diuen que quan han fet aquesta posada en
escena de l’ordre que necessitaven per trobar-se a gust en el seu espai, ja
sigui a casa o al despatx professional, comencen a veure què necessitaven de
debò en l’aspecte més personal de les seves vides. És clar. Perquè quan ha fugit
del camp visual tot allò que fa de pantalla, deixa prou espai mental com perquè
sorgeixi, acompanyat d’una certa alegria íntima, un confort interior, un respir
que surt del més profund de la persona. Sorgeix del nostre interior un respir
espiritual com quan s’entra en una petita església o en un temple, espais que
per la seva mateixa naturalesa provoquen recolliment i sensació de pau.
(article publicat a Eix Diari, 1 de febrer de 2016. A la fotografia feta a casa, llibres apilats amb bones intencions... I és que a casa hi ha unes quantes piles, així, abans de ser col.locats a les lleixes)
