Josep Maria Casas (Barcelona 1947), aparellador i API, després de viatjar
per mig món (una cinquantena de països), l’estima per la Història i la Cultura
l’ha dut a escriure diversos llibres, entre els quals: La mirada d’un turista: Barcelona, Una passejada per Barcelona, i
Descobrint la Barcelona maçònica (Quarentena
edicions, 2014).
Barcelona és més que una ciutat: és un univers. Per conèixer Barcelona es
necessiten molts viatges, molts passejos, moltes visites. Hi ha una Barcelona a
la vista i una Barcelona incògnita. Descobrir-les no només demana temps,
interès i atenció: demana traça i intuïció. Ara que Barcelona s’ha convertit en
una de les ciutats més visitades del planeta, s’han multiplicat les guies de la
ciutat, les visites guiades. Turistes i viatgers d’arreu del món s’afanyen a
apamar la fesomia i l’esperit d’una ciutat que deixa bocabadat.
Ara que som a l’estiu, també nosaltres podem prendre’ns un dia, o més d’un
dia, i provar de visitar Barcelona amb ulls de turista; o millor encara: amb
ulls de viatger. Tot i que en coneixem força topants, segur que encara queden
aspectes de la ciutat per descobrir. Un d’aquests aspectes és una Barcelona
que, tot i que no està pas amagada, resta incògnita, ja que cal saber llegir
els símbols amb què es presenta. És la Barcelona maçònica, aquesta paraula
endimoniada a la qual cal treure no el misteri, que això és el que la fa tan
atractiva, sinó el prejudici decimonònic i el pitjor: el franquista. Som o no
som al segle XXI?
El llibre de Josep Maria Casas per descobrir la Barcelona maçònica no només
és útil quant a descobrir signes maçònics en llocs emblemàtics de la ciutat de
Barcelona (alguns de ben sorprenents, per cert), sinó que, com en la pantalla
de l’ordinador, obre moltes finestres per saber de què estem parlant quan
parlem de maçoneria, juntament a la seva història, a la seva tradició i els
avatars que han dut a aquesta escola de progrés personal i, per tant, també de
progrés per a la humanitat, fins al dia d’avui.
La confecció d’aquest llibre-guia-crònica té la seva gràcia. Casas proposa
almenys tres dies (tal com els va fer ell amb un grup amb el qual el lector
aviat ens familiaritza), a distribuir entre caminades per la ciutat i visites a
llocs concrets, i tot això introduït amb xerrades prèvies del que cal saber per
posar els visitants en antecedents.
En el mapa que planteja Josep Maria Casas hi ha tretze punts d’interès que
cal visitar amb els ulls com unes taronges, i amb les orelles atentes a les
explicacions, i tot això amanit amb les preguntes que van sorgint dels passejos
i de les visites. Naturalment, qui ja hagi llegit el llibre Descobrint la Barcelona maçònica jugarà
amb avantatge i mirarà amb uns altres ulls l’extraordinari llegat maçó que
tenim a Barcelona, molt més interessant, cal dir, que el de Londres. Les petges
maçòniques en monuments, edificis i façanes de la ciutat del Tàmesis no són, ni
de bon tros, tan espectaculars. Els nostres artistes i artesans s’hi van lluir
d’allò més.
Als qui hagin llegit el llibre de Josep Maria Casas, quan entrin en un dels
temples maçònics que es visiten en les rutes per la Barcelona maçònica (a
Internet hi ha molta informació), ja no els vindrà de nou la simbologia
maçònica que s’hi contempla. Sembla, però, que el més interessant no rau tant
en el significat d’aquests símbols (això també es pot trobar en una bona
enciclopèdia), sinó el que aquests símbols acaben per fer descobrir dins d’un
mateix, de forma semblant que per saber què és el ioga cal fer ioga. Tal com
deia Jung, símbols i arquetips són la ciència de l’ànima, i, en tant que
universals, es revelen a cadascú segons la seva idiosincràsia. Així, doncs, el
misteri de la maçoneria continua. (Post
scriptum. A Vilanova tenim un important llegat maçó: la Biblioteca Museu Víctor
Balaguer).
(article publicat al Diari de Vilanova, 17 de juliol de
2015)