Inaugurada el passat 6
de setembre, i fins al 10 d’octubre es podrà visitar a l’Espai Zero de la
Biblioteca de Catalunya l’exposició Maria
Pascual. Han tingut cura d’aquesta mostra Roser Pintó Fàbregas, directora
de la Unitat Gràfica de la BC, i Anna Biosca Curell, editora i biògrafa de
Maria Pascual, amb la col.laboració de Ferran Pujol Querol (SEPIC) i el
dibuixant Kap (Jaume Capdevila Herrero).
Maria Pascual i Alberich (Barcelona,
1933-2011), una dona elegant i de tracte encantador, va ser una il.lustradora
que va dibuixar molt i al llarg de més de seixanta anys, ja que quan encara no en
tenia 14 va començar a il.lustrar còmics de fades a la col.lecció Azucena, de l’editorial Toray.
En les dècades dels anys cinquanta i
seixanta Maria Pascual va adquirir el seu prestigi com una autora dins del que,
com es diu en el fulletó de mà d’aquesta exposició a la Biblioteca de
Catalunya, podem anomenar còmic romàntic. Maria Pascual va publicar, entre
d’altres, a les conegudes col.leccions Rosas
Blancas, Serenata, Susana i Guendalina, que des de fa anys són objectiu de col.leccionisme.
¿Qui, de la meva edat, anys amunt anys
avall, no esperava amb candeletes el dia que sortia a la venda el nou exemplar
d’aquestes historietes il.lustrades? Maria Pascual brillava en aquestes
publicacions populars amb el seus dibuixos de traç tan segur com delicat, i amb
formes tan amables com agosarades apostes de modernitat, sobretot en els anys
seixanta. Els seus personatges femenins van anar evolucionant de les primeres
fades i princeses de conte fins a les noies modernes vestides amb pantalons
estrets. Si fa no fa aquesta evolució va anar aparellada a la nostra, lectores
que portant una fada o maga a dins, ens mostràvem batxilleres amb alegres
faldilles decreixents i pantalons cenyits.
Maria Pasqual va treballar amb diverses
editorials: Ameller, Toray, Susaeta, Bruguera, Elfos i Océano, entre d’altres.
Els seus dibuixos van de l’àmbit del còmic romàntic abans esmentat, fins a les
col.leccions de nines retallables amb els seus vestits i complements (quantes
tardes de les nostres convalescències d’infantesa no van transcórrer retallant
i vestint nines de paper!), així com aquells bonics contes encunyats de feliç
memòria de les jovenetes de l’època, consells en publicacions de moda...
Després van venir els treballs més elaborats tècnicament i a tot color dels contes
populars com la Caputxeta Vermella o els Contes de les Mil-i-una nits, la
Bíblia per a infants, etc. Posteriorment Maria Pasqual va publicar exquisides il.lustracions
a la col.lecció Miniatures selectes,
de l’editorial Elfos, ja en la dècada dels anys vuitanta, com El jardín romántico. L’últim llibre
publicat per aquesta il.lustradora és Aprendo
a dibujar con Maria Pascual, a l’Editorial Océano.
En aquesta mostra que ara es pot visitar a
la Biblioteca de Catalunya hi ha una selecció representativa dels originals de Maria
Pascual de totes les èpoques, alguns en altres llengües, ja que bona part de la
seva obra es va difondre per l’Amèrica hispana, Europa, Rússia inclosa, i
Turquia.
Maria Pascual va llegar 3.250 dibuixos i
il.lustracions a la Biblioteca de Catalunya gràcies al fet d’haver-ne pogut
conservar molts originals. I és que en el passat segle XX era força habitual
que, un cop impresa l’obra, les editorials no retornessin els dibuixos
originals als il.lustradors. Sovint eren arraconats, destruïts o, pitjor!,
reutilitzats sense pagar els drets d’autor. Jo mateixa sóc víctima d’aquesta
mala pràctica que va ser un dels temes seriosos a reivindicar en l’època que
vaig pertànyer a l’Associació Professional d’Il.lustradors de Catalunya. L’APIC
es va fundar l’any 1981 amb l’objectiu de defensar els drets professionals de
dibuixants i il.lustradors. Amb aquesta exposició de visita recomanable, cal
celebrar la conservació d’aquests dibuixos i il.lustracions originals de Maria
Pascual de cara a futurs investigadors d’aquest àmbit de la gràfica. Aquesta
autora amb un univers creatiu propi, que es reconeix de seguida, aquest dibuix
és de Maria Pascual!, és un dels referents de l’imaginari juvenil de les
dècades que van del 1950 al 1980.
(La imatge d'aquesta historieta traduïda al francès correspon a la fotografia que vaig fer de la visita a l'exposició Maria Pascual)
