Després de més de cinquanta anys, els Estats Units i Cuba han reprès les
relacions. Els vells enemics acosten posicions, cansats, és evident, de la
inutilitat del blocatge econòmic iniciat el 1961. No obstant això, ja anava bé
com a excusa de la inoperància a l’illa, on el verb que més sonava era resolver. Aquests dies s’ha escrit força
sobre Cuba, una illa amb una personalitat monumental, i amb un poble la
dignitat del qual és a prova de bomba. El que ha aguantat el poble cubà no té
fi ni compte. Als observadors de la cubanía
ens alegra que s’hagi obert una escletxa en el seu devenir en el segle XXI. Déu
dirà. L’altre déu, vull dir Fidel Castro, de moment no ha dit res, tot i que
sembla impensable que no estigui d’acord amb el curs que han pres els
esdeveniments.
Em pregunto aquests dies amb color d’albada, què hauria dit de la notícia el
meu admirat mestre, el Dr. Juan Antonio Portuondo Espinosa. El canemàs de tot
el que sé de psicologia és obra seva. Procedent de Miami, és a dir, del seu
exili, el Dr. Portuondo va ser el fundador del Centro Internacional de
Psicología. D’ell vaig rebre, als vint anys, les lliçons fonamentals sobre el
funcionament del cervell i de la ment. El
Dr. Portuondo va dedicar la seva vida a l’estudi, a la
investigació i a la
docència. Va aportar idees importants en els àmbits de la
psicologia, psicoteràpia, psicopatologia, psicodiagnòstic i psicoanàlisi. Creador
de la Tècnica del Rorchach Psicoanalític, també ho va ser de la Tècnica de Psicoteràpia
Contratransferencial de Grup. En dono fe, ja que la practicàvem un cop per
setmana.
El currículum
del Dr. Portuondo fa feredat: doctor en Medicina per la Universitat de
L’Havana, es va especialitzar en Psiquiatria a l’Hospital Calixto García. Era doctor
també en Filosofia i Lletres per la Universitat de L’Havana i doctor en
Psicologia per la Universitat Internacional José Martí de L’Havana.
Els seus amplis estudis de Psicologia els va fer a la Universitat de Santo
Tomás de Villanueva, a la Universitat Nacional José Martí i a la Universitat Masònica
de L’Havana.
Jove psicòleg, professor de judo
(era cinturó negre) i psicoanalista, el Dr. Portuondo va treballar de costat amb
el Dr. Frisso Potts en Psicoteràpia de Grup i Psicodrama en el Dispensari
d’Higiene Mental i Neuropsiquiatria de L’Havana. L’any 1960 va ser director del
departament de Psicologia de l’Hospital Nacional Psiquiàtric. En aquest punt el
fil es trenca a causa dels fets que van canviar la fesomia política de Cuba. A
partir del seu exili, va esdevenir Psicoanalista Directe per l’Institut de
Psicoanàlisi Directa, dirigit pel Dr. John Nathaniel Rosen, a Doylestown, PA
(USA). El títol li va ser atorgat pel propi Dr. Rosen. En arribar a la
península ibèrica va fundar l’aleshores Centro Internacional de Psicodiagnóstico
y Psicoterapia (1968-1982), amb seus a Madrid, Barcelona i València. Va ser al capdavant
del Centro Internacional de Psicología fins a la seva mort a Barcelona, l’agost
del 2005.
Aquell homenàs nascut el 1927
a L’Havana d’una família d’origen basc, aquell savi,
quan parlava de Cuba se li enaiguaven els ulls. Si els seus camins s’haguessin
trobat, potser hauria pogut ajudar la filla de Fidel Castro, la tendra i
intel.ligent Alina, que va patir una anorèxia a causa de viure en contra del
seu pare, segons he llegit. Ara se sap que algunes anorèxies són fruit d’algun
desajustament en la relació amb el pare. Ni que sigui sense voler, no és bona
cosa provocar en el cor dels fills una divisió entre les figures paterna i materna.
Ho saben bé els psicòlegs i psicoanalistes que tracten fills de pares separats.
El verb, la intel.ligència i els grans coneixements del Dr. Portuondo potser
haurien pogut ser un bàlsam per Alina. Ser filla d’un home de la talla de Fidel
Castro no és fàcil, i menys si se n’està allunyada, i no només ideològicament.
L’inconscient sempre acaba dient la seva.
(article publicat al Diari de
Vilanova, 2 de gener de 2015. La imatge -d'una fotografia meva- correspon a la portada del meu
llibre Estampes de Cuba (Proa, 2001)