Va passar amb la Primera Guerra Mundial, que va canviar la
manera de fer la guerra. La mala resolució del problema va donar lloc a la
Segona, pitjor que la Primera, ja que porta la motxilla plena de pedres que va
ser l’Holocaust. La gent culta que aquí era wagneriana discutia amb la gent
culta que estimava Descartes o Baudelaire. Alemanyòfils i francòfils idealistes
o culturals de cop assaltats per la guerra entre els dos països.
Les guerres les
organitzen mandataris i els seus règims. La gent pot simpatitzar amb aquesta
idea o amb aquella altra, però és carn de canó. Qui pateix les guerres és la
gent. Només cal veure les files de refugiats ucraïnesos. Si la propaganda russa
no fos propaganda, la gent no deixaria casa seva. Algú marxa de casa si no està
en perill? No es deixa el que s’ha aplegat durant tota la vida si no és per causa
major, i la guerra contra Ucraïna és molt cruel amb la població civil. Les
guerres convencionals tenien lloc a les trinxeres. Ara les trinxeres són a la
porta de casa. Ja em vam tastar el vinagre en la nostra Guerra Civil.
La guerra de Putin
i el govern del Kremlin contra Ucraïna –no dels russos que pateixen el seu
tirà!- no només destrossa barris, poblacions: destrossa el patrimoni i el futur
de la gent i, de passada, el nostre. El món globalitzat reparteix el cost. El preu
del gas, la benzina, distorsiona l’economia tan matxucada per la pandèmia.
El president
ucraïnès és d’origen jueu, familiars seus van morir en camps d’extermini.
Acusar-lo de nazi per la propaganda russa és pervers. Que a Ucraïna hi hagi
partits d’ideologia nazi és un mal que patim tots, també suecs i noruecs, tan
civilitzats. També aquí en tenim. No per això se’ns ha de desnazificar, l’excusa per envair Ucraïna. La raó és una altra: la
seva annexió a la gran Rússia, somni imperial que mai no ha desaparegut, a un
tsar el substitueix un altre, només Gorbatxov va sortir del guió. La literatura
és un reflex de la vida. Rellegir Fiodor Dostoievski dona pistes. Va ser un
autèntic visionari que sempre escrivia sobre el que va conèixer. Recomano la
lectura d’Els dimonis. Ja em direu.
(article publicat al setmanari El 3 de vuit, 1 d'abril de 2022)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada