Amb Olga Xirinacs, ahir, a Forès

A la imatge, caçada al vol, Olga Xirinacs al costat del seu marit, Vicenç, a l'hora de dinar ahir, a Forès, parlant un moment amb Laura Borràs. Per part meva molt contenta d'haver compartit taula amb ella, i d'haver col.laborat a l'homenatge que se li va dedicar dins del programa del VII Forès Poesia i Música. A sota trobareu el text dedicat a la seva poesia i que vaig titular Olga Xirinacs, poeta ascensional:

Olga Xirinacs acaba de complir vuitanta anys, que celebrem amb alegria en aquesta capvuitada d’avui, a la població de Forès, que li dedica tota una jornada d’homenatge amb poesia i música.

     

Olga Xirinacs és una escriptora de cap a peus. La seva obra és tan sòlida com una piràmide d’Egipte. Els inicis d’aquesta trajectòria, fèrtil i perseverant com les estacions de l’any, amb fruits saborosos que alimenten la sensibilitat i la intel.ligència dels lectors, es van donar en el camp de la poesia, que mai no ha abandonat. La seva bibliografia en aquest àmbit de la literatura és abundosa. Està recollida a Óssa Major. Poesia completa (1977-2009), publicada per l’editorial Òmicron. Obra completa que des del 2009 no ha fet més que créixer, amb títols ben significatius.

     

La poesia és una mirada sobre el món, alhora que aquest món es viu, tan intensament, amb totes les seves contradiccions. La poesia, que dóna fe de l’expressable, també dóna fe de l’inexpressable, d’allò que m’agrada dir que té lloc entre els intersticis, en les escletxes més amagades. Pur misteri. I en aquest fer-se a consciència part d’aquest món misteriós que ens tant imanta com fa por, i lligant-s’hi amb cos i ànima amb sensibilitat afuada, la poeta Olga Xirinacs flueix.

La poesia d’Olga Xirinacs flueix en una bellesa que, com l’aigua, duu aparellades clarícies de llibertat. La seva és, doncs, una poesia amarada d’una pulsió que l’orienta vers allò bell. L’art és una necessitat. L’art, la cultura de la bellesa entesa també com excel.lència, ens fa més persones. La persona no acaba de ser-ho amb plenitud sense un mínim de llibertat de pensament.

     

L’obra creativa d’Olga Xirinacs no és ocell per a cap gàbia mundana. En una obra poètica tan vasta, complexa i plural com la d’Olga Xirinacs, costa de condensar-la en unes paraules que siguin entenedores per a la crítica i per al públic. La poesia d’Olga Xirinacs es nodreix d’una recerca moral i estètica que la menen a la bellesa i a la llibertat, repetim-ho. Una cosa i l’altra poden semblar un ideal, i ho són. Però en Olga Xirinacs són llei en la seva vida, són directriu en cada passa que fa. És per aquest motiu que he titulat aquest comentari en veu alta, Olga Xirinacs, poeta ascensional.

     

Hi ha una actitud vital en Olga Xirinacs que està estretament lligada a la seva obra creativa: l’impuls ascensional. Diuen estudiosos de respecte en el camp de l’antropologia i de l’imaginari creatiu, com Mircea Eliade i Gilbert Durand, que hi ha un tipus de persona que marcada per la lluita interna entre els dos pols de la realitat, com tothom, aquest tipus de persona, sense refusar la lluita, aspira a superar en un bé d’una altra categoria les dicotomies de les forces de la natura. Són persones que es fan força de la natura elles mateixes, podem concloure. Aquest tret, que no els estalvia ni dolor ni sofriment, els dóna energia per metabolitzar-lo i transformar-lo en obra d’art si en tenen talent. És el cas d’Olga Xirinacs.

     

A què em refereixo, però, quan dic bellesa i llibertat. La bellesa és una qualitat de coses i fenòmens, sí, però en la persona és un estat espiritual. De la mateixa manera, la llibertat no és només una manera d’estar al món sinó una manera de ser.

    

Olga Xirinacs és una gran alquimista de l’experiència i de la paraula que li dóna corporalitat en forma artística. Aviat és dit.

     

Així, una herbeta, un grill de mandarina, la flor de tarongina, un grapat de cireres, un núvol blanc o un paisatge en runes, en Olga Xirinacs prenen sempre categoria de símbol. Es tracta que quan s’escriu la paraula llum veiem i siguem en aquesta llum. La paraula i la cosa són el mateix, en aquesta comunió.

     

Amb aquests crèdits, doncs, seria fàcil situar l’obra poètica d’Olga Xirinacs en la casa dels simbolistes. Però ja ho hem dit. L’impuls vital d’Olga Xirinacs és ascensional, i feina rai, a seguir-la! La seva obra singular no es deixa encapsular fàcilment. No pas en cap definició a l’ús. A aquesta impossibilitat d’encaixonar la lírica d’Olga Xirinacs s’hi refereix el professor Pere Ballart en el seu magnífic estudi de l’obra poètica de Xirinacs publicat a La literatura d’Olga Xirinacs. Poesia, narrativa, dietaris (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2014). Recomano la lectura d’aquest treball.

     

En la meva condició de lectora de la poesia d’Olga Xirinacs em sento atreta per aquest seu instint per tornar ingràvides les coses més gràvides sense deixar de ser gràvides. Em sento atreta pel fluir d’una existència de les coses que sempre trasllueixen ànima, en Olga Xirinacs, i que em conviden a acompanyar-les en el corrent de la vida, ara seguint un puntet de llum, ara seguint un far, ara encaminant-se cap a un sol amb tot el seu esplendor!

     

Alguns simbolistes, de lectura atractiva, sens dubte, potser pecaven una mica d’intel.lectuals. En canvi, l’actitud vital i creativa d’Olga Xirinacs és artística. L’artista és, o hauria de ser, un mitjancer entre el que de forma metafòrica en diem el cel i la terra de l’existència. El savi Henry Corbin, que va estudiar amb profunditat la mística sufí, ho va formular amb aquestes paraules: espiritualitzar la matèria i donar cos a l’esperit.

     

Olga Xirinacs dóna cos a les coses de l’esperit i espiritualitza la matèria des de la fermesa d’un caràcter treballat amb pic i pala, amb exigència, al costat d’una imaginació creativa formidable, capaç de donar forma a una constel.lació literària que uneix, amb saviesa, vers i vida, natura i cultura.

     

L’obra d’aquesta poeta d’impuls ascensional amanyaga el lector amb la seva habilitat per trobar la paraula adequada, per escandir els versos amb mestria; però també invita el lector als treballs de mirar més enllà de l’horitzó, a aixecar una mica els peus del fang, a respirar amb l’alè del món. I tot això combregant amb la fosca matèria i els límits que imposa aquesta matèria. I és que Olga Xirinacs és així: tota sentits, tota cor i tota ales. El seu art, la seva poesia, també.

Teresa Costa-Gramunt

Forès a Olga Xirinacs, 4 de juny de 2016