dimarts, 21 de juny de 2016

Nit de Sant Joan

En coedició amb l’Ajuntament de Barcelona, Angle editorial acaba de publicar La nit de Sant Joan a Barcelona, un volum preciós, d’aquells de mirar i remirar, que aplega textos i fotografies de gran interès per a barcelonins i no barcelonins, d’aquesta nit màgica, festiva i tan tradicional a Catalunya, la festa que obre les portes al solstici d’estiu.
      
Diversos autors: Roger Canals, Amadeu Carbó, Xavier Cazeneuve, Marta Contijoch, Manuel Delgado i Albert Torras, cadascun des de la seva disciplina o camp d’estudi, informen de la celebració de la nit més curta de l’any. Aquesta celebració, un culte al sol, es perd en la llunyania del temps ja que abans que fos cristiana, és a dir, que celebrés el naixement de Joan el Baptista, havia estat romana, amb les festes al voltant del déu Janus, el de les dues cares, una que mira al passat i l’altra que mira al futur. Des d’un punt de vista simbòlic, els dos rostres s’associen al destí dels humans.
     
Així, doncs, ens trobem amb una celebració que té molts significats, des del més floklòric fins al més simbòlic. La seva celebració, que té molt de ritual, ha fet que perduri d’una manera natural en la població, tot i que hagi patit els rigors d’èpoques inquisitorials, dictatorials, ja que es tracta d’una festa que trenca amb joc o disbauxa el temps ordinari. Com el Carnaval, la nit de Sant Joan és una festa del festeig, i valgui la redundància. En aquesta nit de la celebració de la llum del sol, de la vida viscuda en el temps extraordinari, es formen parelles, o se’n consoliden amb lligams més estrets. Hi ha moltes pràctiques màgiques en aquest sentit, molts sortilegis amorosos que, siguin efectius o no, la realitat és que es donen molts prodigis en aquesta nit de llums i ombres, que neda i es crema entre el foc i l’aigua. Perquè prodigi és allò que per a cadascú esdevé significatiu.
     
A Barcelona, la festa de la nit de Sant Joan, la revetlla de Sant Joan, es remunta a temps medievals i és una de les més antigues celebrades a la ciutat, amb la invasió de l’espai públic de manera festiva, amb trastos vells cremant en altes fogueres i tirant coets i petards. A la matinada ja era costum anar a la platja a mullar-se i a rebre els raigs del primer sol de l’estiu, tot i que la festa de Joan el Baptista no coincideix ben bé amb el solstici.

En la festa barcelonina, l’oficial i la ciutadana, de la qual hi ha referències documentals de principis del segle XV, de bon matí ja hi havia una cavalcada de les autoritats (una forma visible de ‘restablir l’ordre’) després d’una nit de disbauxa, de celebracions populars per tota la ciutat amb fogueres a cada carrer, a cada plaça, amb pirotècnies, música i balls a la fresca, begudes esperitoses i requisits gastronòmics com les típiques coques de Sant Joan.
     
Tot això i més s’explica amb gran detall, tant per a nostàlgics com per a gent interessada en tradicions populars, a La nit de Sant Joan a Barcelona. Com a barcelonina de naixement, m’he sentit atreta pel capítol en què es parla, amb testimonis personals inclosos, d’aquelles revetlles de Sant Joan de la meva infantesa, amb fogueres a les cruïlles de l’Eixample: castells d’andròmines, fustes i mobles vells arreplegats per la canalla que cremaven com una gran falla. Foc purificador que crema el que ja no serveix.
     
En aquella època, els infants i els adolescents dels barris encara participaven vivament, activament, en la celebració, tenien el seu protagonisme. Nosaltres, poc donats a la vida al carrer, ho miràvem des del balcó de casa, tot menjant un tros de coca i bevent orxata, una beguda d’estiu per excel.lència. Des del balcó de casa vèiem també llums que titil.laven a la muntanya del Tibidabo, on al costat de les festes populars s’hi celebraven també balls elegants en llocs reservats, amb gent molt mudada (era costum estrenar un vestit d’estiu aquest dia) i copes de cristall fi plenes de bon xampany per celebrar la nit màgica. Un any, amb la família més àmplia, vam anar a Montjuïc, lloc també tradicional de la celebració de la nit de Sant Joan. En la meva primera joventut, la nit de Sant Joan la celebrava amb la colla dels amics a la terrassa ben guarnida per a l’ocasió que ens deixaven els pares d’una noia de la colla. Els pares es retiraven discrets, però vigilaven per allò del festeig, ja se sap que, com diu la llegenda, apareixen les amoretes quan menys ho esperes. La música, ben triada i a la moda, sonava a través d’un tocadiscos de marca alemanya.
     
La celebració ha passat per molts vaivens, històrics i culturals, fins arribar al format d’avui dia, amb restriccions d’encendre fogueres al mig de la ciutat, per exemple, i amb afegitons a la festa provinents de tradicions d’altres indrets, així com, per encendre els focs, hi la incorporació de signe simbòlic de la catalanitat de la ja tradicional Flama del Canigó que crema tot l’any al Castellet de Perpinyà. Tradicional és també celebrar la revetlla a la platja de Barcelona, ara recuperada per a la ciutadania. Però queda com un drap brut. Aleshores és la brigada de neteja qui s’encarrega de ‘restablir l’ordre’ a fi i efecte que els primers banyistes del dia de Sant Joan trobin la platja neta, en condicions.

     
Els temps van canviant, la festa també, tot i que es conserven tantes de les antigues tradicions. És inherent en la humanitat celebrar el pas de les estacions, celebrar els cicles de la vida, per aquest motiu resta l’essencial de la celebració de l’arribada del solstici d’estiu, de la nit més curta de l’any i que proveeix de tantes hores de llum als dies d’estiu. És una celebració pròpia també d’altres cultures. Hi ha un capítol on es parla àmpliament del significat universal de la celebració de la nit de Sant Joan, una festa que és un ritual de pas que connecta dos períodes, que fa de pont entre el temps d’hivern i el temps d’estiu, en el nostre hemisferi nord l’estiu, en l’hemisferi sud l’hivern. D’aquí ve que ja en l’època del déu Janus (la paraula que designa el mes de gener ve de Janus) es parlés de les dues portes que obren els dos solsticis, i que el cristianisme va convertir en la festa dels dos Joans, el Baptista i l’Evangelista, i que coincideixen, dia amunt dia avall, amb els solsticis de l’hivern i de l’estiu. Que tingueu una bona revetlla de Sant Joan!

(article publicat a Eix Diari, 20 de juny de 2016. A la fotografia, una imatge del déu Janus).

1 comentari:

  1. Si hagués de triar una festa, em quedaria amb Sant Joan. Ja ho has explicat tu: és la festa ciutadana i popular per excel·lència. La festa del carrer, del veïnat; la que més símbols aplega i ens transporta a la nit dels temps i de la innocència.

    ResponElimina