divendres, 3 de juliol de 2015

Històries de Berlín (3)



Berlín és una ciutat difícil d’enregistrar visualment, li manca unitat: la destrucció per causa de la guerra, la posterior reconstrucció no sempre harmònica i la divisió amb el Mur, l’han desballestat. Alguns indrets semblen més cohesionats que altres, però és possible que sigui difícil, globalment, de cosir-ne les ferides internes. És per això que Berlín podria considerar-se un monument a la història que ha generat en el cor d’Europa, però que al mateix temps li ha passat per damunt, tot esclafant-la.

Apamar els llocs històrics de Berlín és una tasca lenta i feixuga, i sovint fa mal al cor. Tot és històric, a Berlín, encara que el que es presenti als ulls del viatger estigui reconstruït totalment o parcialment. A prop de la Kurfürstendamm, un dels carrers més comercials, i més orgiàstics des del punt de vista consumista –hi ha botigues i cafès de moda a cabassos-, en la Breidscheidplatz s’aixeca el que s’ha conservat de l’església-memorial del Kaiser Guillem, coneguda com l’Església del Record, un edifici neoromàntic construït el 1895, i que va ser destruït pels bombardejos del novembre de 1943. Després de protestes i contraprotestes dels berlinesos, les autoritats finalment van decidir conservar part de les ruïnes com a icona visible de les destruccions causades per la Segona Guerra Mundial a la ciutat. A la part de l’edifici que s’ha conservat se li ha afegit una sòbria construcció de línies rectes, una sala de culte o capella que no sembla gaire bonica vista des de fora, però que meravella quan s’entra a l’interior. Els visitants quedem fortament impactats amb l’explosió als ulls dels diferents colors blaus dels vitralls, obra d’un artista francès, Gabriel Loire. Damunt de l’altar, una figura estilitzada de Crist amb els braços estesos. Tot un símbol.

Un altre lloc emblemàtic de la ciutat, de densos episodis tan històrics com sovint dramàtics, és el passeig Unter den Linden, l’avinguda dels til.lers i de les desfilades del Berlín de preguerra que tantes vegades hem vist en pel.lícules i documentals en blanc i negre. En aquest passeig, tan agradable de fer en una tarda de diumenge de juny enmig de visitants com nosaltres, però també de famílies amb infants en cotxet, a mà dreta en direcció a la Porta de Brandenburg que es veu al fons, hi ha el neoclàssic edifici de la guàrdia reial, i que avui és un monument a les víctimes del nazisme. Abans de la Segona Guerra Mundial aquest lloc ja estava destinat a la memòria dels soldats caiguts en la Primera Guerra Mundial. Al mig d’una sala enorme hi ha una escultura de Käthe Kollwitz que representa una mare que acull el seu fill, un soldat mort als seus braços. La imatge, commovedora, recorda una pietà. Sota la sala descansen les restes d’un soldat desconegut i les d’un resistent. En aquesta terra sagrada també s’hi va dipositar terra extreta de nou camps de batalla europeus, així com d’alguns camps de concentració. Davant de l’escultura sempre hi ha corones de flors blanques o vermelles.

A la banda esquerra del passeig Unter den Linden (mentre era a Berlín vaig llegir la novel.la de Christa Wolf, Unter den Linden, una nouvelle que parla d’un amor desgraciat i que té com a escenari aquesta via que amb la partició va quedar a l’est de la ciutat), hi ha la Universitat Humboldt, la més antiga de Berlín, i que ocupava un antic palau reial. En la Bebelplatz, la gran esplanada que hi ha al davant i veïna dels edificis de la Biblioteca Reial i de l’Òpera, hi va tenir lloc la tristament famosa crema de llibres que van organitzar els nazis la nit del 10 de maig de 1933. Hi van cremar llibres considerats ‘no alemanys’: llibres de Freud, de Marx, de Mann, de Hesse, i de tots els qui eren mal vistos per aquell règim destructor, homicida i suïcida. Un monument molt discret, a penes és visible perquè és arran de terra, recorda aquella barbàrie. Sota un vidre es veu la imatge d’una llibreria amb les lleixes buides. L’obra està dissenyada per l’artista israelià Micha Ullman.

(article publicat al Diari de Vilanova, 3 de juliol de 2015. A la imatge, la fotografia que vaig fer, ara fa un mes, de l'escultura de Khate Köllwitz)





1 comentari:

  1. unes magnífiques cròniques de vacances, per llegir, amb calma.
    records i gràcies. montserrat

    ResponElimina