dijous, 22 de setembre de 2011

Influències

Sembla que devem a Willy Hellpach una geopsique que estudia l’ànima humana sota la influència del temps, del clima, del sòl. És evident que el temps [històric] que vivim influencia el nostre pensament i actituds, el clima ens empeny a un estat d’ànim i a una manera de treballar i d’entendre l’oci peculiars, i la terra on vivim ens conforma una determinada imatge del món…
En aquesta geopsique sembla haver-se inspirat Pierre Bergounioux en aquesta petita joia literària que és Una habitació a Holanda. L'autor hi relata una biografia de Descartes. Per poder dedicar-se a pensar sense tantes interferències, el filòsof francès, que abans va viatjar per tants llocs d'Europa, finalment va decantar-se per establir-se als Països Baixos. Allà estava prou sol i hi feia prou fred com per poder desenvolupar el pensament racional com a mètode per dilucidar la naturalesa de la realitat.
Però ja se sap que la naturalesa de coses i fenomens estan subjectes a la polaritat. I massa solitud i massa fred tampoc no són l'ideal, com el racionalisme no és l'única manera d'escatir la realitat que, per començar, hem de reconèixer que depassa el nostre enteniment.
(a la foto: imatge de la plaça d'Anvers, a punt de ploure, presa el juliol de 2011) 

3 comentaris:

  1. Quan jo estudiava també s'atribuïa al clima peninsular la manca de grans filòsofs i de músics de molta volada. Però el fet és que a Grècia també feia clima mediterrani...

    ResponElimina
  2. Amb fred et ve de gust de filosofar sota el nòrdic; amb calor, a la platja sota l'ombrel·la. El meu enteniment se'n va pel desguàs, hi ha dies que tot és espès.
    Foto esplèndida, i com sempre, molt aclaridor.

    ResponElimina
  3. Mercè Rodoreda deia de Ginebra que era una ciutat molt avorrida, apta per escriure. En una altra ocasió va dir "escriure és estar sol". Va ben aprofitar la solitud i la ciutat!

    ResponElimina