dimecres, 21 de setembre de 2011

Espiritualitat artística

Es pot parlar d’una espiritualitat artística? Crec que sí des del moment en què la contemplació estètica, per exemple, produeix una experiència límit, tal com els psicòlegs transpersonals anomenen l’experiència mística. L’escolta d’una música determinada també ens situa en aquest mateix pla atemporal i aespacial que també es dóna quan sojornem un temps indefinit en una catedral, una mesquita, un temple. Allà dins el temps s’atura i l’emoció a vegades és tan intensa, sigui quina sigui la nostra fe. Igualment la comunió amb un text literari –sovint, un poema- ens transporta a unes regions que bé podríem anomenar espiritualment artístiques.  

5 comentaris:

  1. Crec que sí és ben evident, si no com s'explica aquest estat d'atemporalitat i aespacialitat...

    ResponElimina
  2. Cert, crec que la majoria de persones hem experimentat aquest sentiment.

    ResponElimina
  3. Jo he de ser cridada per tornar d'aquells llocs sense lloc :-)

    ResponElimina
  4. Sí, Cantireta, amigues: i aquest no-lloc és tan real com la terra que trepitgem!

    ResponElimina