Tot d’una la política ha fet una marrada i ens ha col.locat en un altre
escenari. Els catalans no sóm previsibles, i a grans problemes solucions
creatives. Partícules del geni de Gaudí, no hem trencat els plats i hem
construït un trencadís. Hi ha hagut acord entre JuntsxSí i la Cup, i no per por
de les urnes, com s’ha dit amb tan poca finor. A cap demòcrata li fan por les
urnes. Hi ha hagut acord, i si tothom hi ha perdut alguna cosa, el cert és que
qui guanya és la democràcia. És a través de la democràcia que volem assolir no
un país nou, perquè el nostre és un país antic, noble, amb solera, sinó un país
renovat, dinàmic i amb la cara neta.
Pel camí d’aquest temps de desgast (alguns fins i tot parlaven de tortura)
fins arribar al punt on som, amb nou president de la Generalitat en la persona
de Carles Puigdemont, i un nou govern amb condicions estables no només per a la
governabilitat sinó també per emprendre amb força el procés constituent cap a la República Catalana,
hem fet un màster en conducta humana. S’ha de lamentar l’espectacle de
l’animadversió visceral a Artur Mas. És un sentiment estrany, incomprensible,
ja que Mas ha representat sobretot les classes mitjanes i populars del país, és
a dir, a una gran majoria de gent treballadora i emprenedora que ben
legítimament aspira a evolucionar com a persones i com a societat.
Esperàvem l’acord. Però també sabíem que si no es donava ara el procés no
té marxa enrere. Un cop una idea potent té possibilitats de fer-se realitat és
imparable. Els qui volem un estat per Catalunya, un governem-nos de debò, no
ens hauríem rendit perquè ja hem començat a ser independents. El rebel (encara
no fracassat) que portem a dins treballa, pensa, escriu amb llibertat i
n’accepta les responsabilitats que se’n deriven. Treballem per una Catalunya no
subalterna, i això no té data de caducitat fins que s’acompleixi.
(article publicat al Diari de Vilanova, 15 de gener de 2016)
