L’any 1836 Ralf Waldo Emerson (Boston, 1803 –
Concord, 1882) va publicar el seu famós Assaig
sobre la natura. Amb el títol més concís de Naturalesa, ara l’acaba de publicar l’editorial Quid Pro Quo en la
traducció de Teresa Bauzà Bosch. L’edició s’acompanya d’unes significatives
fotografies de Nofre Fuster, que il·lustren els vuit capítols de què està
compost aquest assaig l’escriptura del qual cal situar just en els inicis de
l’eclosió del transcendentalisme, un moviment filosòfic, religiós i literari de
notable envergadura que es va mantenir fins al 1860. En aquest corrent de
reforma de l’Església Unitària hi van convergir personalitats de l’època tan
rellevants com Henry David Thoreau, autor de Walden, o la vida als boscos, i Walt Whitman, autor de Fulles d’herba.
En els seus escrits que el temps no ha marcit, ans al contrari, conté perles, Emerson hi exposa la seva idea d’un Déu interior i la importància del pensament intuïtiu. Per a Emerson, la veritable independència de l’individu s’aconsegueix amb la intuïció i l’observació directa de les lleis de la natura: quan l’ésser humà pren contacte directe amb la natura tot fent ús de la intuïció i l’observació, esdevé capaç de connectar amb l’energia còsmica, una experiència que no és lluny de l’experiència contemplativa que ens situa al doll mateix de la font de la vida, Déu per als creients.
A cada pas de la
lectura de Naturalesa, un llibre que
traspua una fonda espiritualitat, hi trobem frases per anotar que són conceptes
per a meditar com ara aquest: «A la corrupció de l’home segueix la corrupció
del llenguatge». El que veiem del món
és transparent, si bé la dificultat és saber-ho llegir, saber-ho interpretar.
En aquest exercici necessari, Emerson apel·la a viure «una vida en harmonia amb
la naturalesa, l’amor a la veritat i a la virtut», cosa que ha de purificar els
ulls perquè siguin capaços d’entendre el text amb què la natura es mostra.
Què n’hem fet, de la
naturalesa? I de la veritat, què n’hem fet? La naturalesa i la veritat ens
parlen, però la veiem, la sentim? Emerson creia en una evolució sostinguda de
la vida natural perquè «la naturalesa no és fixa, és fluïda». Cal veure on ens
hem perdut i, si cal, retornar sobre algunes de les passes que s’han fet en
contra de la naturalesa.
(publicat al setmanari El 3 de vuit, 1 de desembre de 2023. A la imatge, Núvols de novembre)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada