dilluns, 1 d’abril de 2019

Feminisme i maternitat


Parlem clar sobre la maternitat? Vivim en una societat hostil a la maternitat, diu la periodista Esther Vivas a Mama desobedient. Una mirada feminista a la maternitat (Ara llibres). Sí, i aquesta hostilitat no ve d’ara: ve des del moment en què la dona es va incorporar al treball remunerat fora de casa, ja que a casa les dones hem treballat sempre.
     
La maternitat i els seus problemes, tan presents a la vida de cada dia i tan ignorats com si només fos un tema privat, comença a ser tema de debat dins dels nous feminismes. No n’hi ha per menys a tenor del mal tracte, també mèdic, que encara reben les mares i que en el seu dia a mi em va suposar un trauma: una violència obstètrica que en realitat era facilitat per a l’equip mèdic que així enllestia el part més aviat: una episiotomia innecessària que em va deixar greus seqüeles i que no vaig poder evitar perquè no se’m va ni preguntar. El nadó va néixer un mes abans i no vaig poder veure’l a la incubadora fins cinc dies després del part i encara rere un vidre! Aquest fet va comportar la pèrdua del lloc de treball que mai més no vaig poder recuperar en les mateixes condicions laborals, ja que quan vaig voler incorporar-me al mercat de treball aleshores el problema era que tenia un fill petit, després dos i encara pitjor.
     
Cal que anem explicant tots aquests tràngols per posar en evidència les dificultats de la maternitat. Quan va néixer el meu fill l’any 1977 només hi havia un mes de permís per maternitat. L’infant va passar sis setmanes a la incubadora. Quan vaig parlar amb el meu cap de la circumstància que de manera involuntària se m’havia presentat, em va dir: és el teu problema, tria. Vaig patir aquesta violència espiritual, que juntament a violències de tot tipus he trobat reflectides a Mama desobedient, on Vivas fa un repàs dels problemes actuals de la maternitat essent com és un fet primordial per a la continuïtat de l’espècie i fins i tot per a l’economia! Quan semblava que el feminisme havia acabat amb la maternitat com a únic destí per a la dona, ara toca reivindicar la forma com les nostres filles i nétes la volen viure. Caldrà seguir lluitant per aconseguir millors condicions per a la maternitat. Aquest no és un problema de les mares sinó de tothom.

(article publicat al setmanari La Fura, 28 de març de 2019. A la imatge un dibuix de la meva néta Carla fet quan era més menuda. La nena és filla del fill que va passar setmanes a la incubadora)

2 comentaris:

  1. Aquest és el tema, que encara no és un problema de 'tothom' ni de bon tros. Un altre aspecte és fer creure a les dones que sense maternitat la seva vida no té sentit, és una altra cara del 'problema', hi ha noies que no tenen una gran tirada a ser mares però la societat també les pressiona i, quan tenen un fill, hi ha pressió per anar a buscar 'la parelleta'. Les coses han millorat molt, seria absurd no admetre-ho però encara falta molt de camp per córrer. Hi ha un fet evident, no sé si biològic o cultural, sovint les dones tenen més tirada que els homes a tenir fills i després s'exigeix a la parella una igualtat una mica forçada, pel que fa a la responsabilitat i alguns nois, per no perdre la parella, entomen el tema sense massa convicció. La llibertat individual ben assumida és una assignatura pendent, en molts aspectes. Els avis i les àvies actual son una gran ajuda no remunerada i amb la qual crec que compten els poders polítics encara que no ho admetin. El tema és complicat ja que s'hi barregen sentiments, afectes, dependències i biologia.

    ResponElimina
  2. Gràcies pel teu comentari, Júlia, com sempre lúcid i ponderat.

    ResponElimina