Es bada el
cor de la ciutat en un sentiment volcànic
que fa
sortir la lava calenta de les llàgrimes,
líquid
vermell com la flor de la sang
que
taca la Rambla.
Fa un segon
que s’atropella la vida
d’anònims
vianants fins que sabrem el nom
de morts i ferits.
Follia.
Follia en el
cervell menjat per una rata infectada d’odi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada