Hi ha expressions
artesanals que comencen a ser rareses. Escriure a mà n’és una. Quan jo era nena
se’ns ensenyava a escriure a mà, com ara, però també se’ns ensenyava
cal.ligrafia. No és el mateix. La cal.ligrafia, executada amb una ploma
especial, era tot un art. En vaig aprendre, i durant bastant temps la meva
lletra va estar impregnada d’aquell gest que dóna l’aprenentatge de la
cal.ligrafia. La meva lletra ha anat evolucionant, i de quina manera!, però no
ha perdut aquell gest en el qual s’hi pot llegir, per exemple, la sensibilitat
de la persona.
Escrivim amb la mà, però qui dirigeix
l’operació és el cervell. Escriure a mà demana un temps que no s’adiu gaire als
temps accelerats que vivim. Amb l’invent de les màquines d’escriure vam
començar una carrera que l’ordinador encara ha fet anar més lluny. A la mateixa
escola on em van ensenyar a escriure a mà i a fer cal.ligrafia, també em van
ensenyar a escriure a màquina. Tot m’ha servit a l’hora de dibuixar i
d’escriure, que són les dues línies que van paral.leles en la meva realització
professional i personal.
Poc escrivim a mà, ara, i molt menys fem
cal.ligrafia! I, no obstant això, és recomanable adquirir destresa amb les mans
escrivint a mà, aprendre a fer una lletra clara a més de resoldre problemes
matemàtics, situar-se al mapa, saber història, escriure sense faltes
d’ortografia, entendre el que es llegeix, saber el teorema d’Arquímedes i el
que més convingui per donar eines de base per edificar això que en diem
cultura, coneixement.
En alguna ocasió m’han preguntat si
escrivia versos a l’ordinador. Sí, perquè a vegades em ve un vers al cap i l’escric
de seguida. Però molts altres versos els escric en papers minúsculs, o darrere
la targeta T-10 per la mateixa raó de seguir la veta inspirada. Guardo alguns
d’aquests papers on es veu el ritme del pensament quan enllaça amb la imatge
poètica... Això només és possible veure-ho en un paper escrit a mà.
(article publicat al Diari de Vilanova, 21 d'octubre de 2016. El text manuscrit, antic, procedeix d'una fotografia del meu arxiu)
Als quaderns de cal·ligrafia havém de copiar una frase de sta. Joaquima de Vedruna, la fundadora.
ResponEliminaAls exàmens de mecanografia em va tocar repetir amb rapidesa aquesta frase: "quien da pan a perro ajeno pierde el pan y pierde el perro."
Bona, la frase d'examen de mecanografia... No sé com va, ara tot això.
ResponElimina