divendres, 7 d’octubre de 2016

La força de la nació

Fa poc el president Obama va inaugurar el Museu Nacional d’Història i Cultura Afroamericana, on es visualitza la història dels esclaus negres als Estats Units. Posar de manifest una vergonya nacional honora les víctimes i les restaura de la violència de l’esclavitud que van patir de forma tan injusta com cruel. Aquest tipus de museus es fan perquè es reconeixen les raons morals que han d’emparar la llibertat de pobles, col.lectius i persones.
     
Vaig recordar aquest esdeveniment que potser ha arribat una mica tard, però ha arribat, esdeveniment que reconeix les raons morals de col.lectius i persones dels EUA, mentre llegia La nació necessària (Angle Editorial), l’assaig de filosofia política de Joan Vergés Gifra, premi Ramon Trias Fargas. Aquest professor diu que els catalans, que no tenim armes ni diners ni ambaixades ni aliats poderosos, tenim una força fonamental per sortir-nos-en amb el procés sobiranista: raons morals.
     
Les raons morals són imbatibles, o ho haurien de ser en les societats democràtiques o amb vocació d’assolir la plena democràcia. Hi ha antigues raons històriques de voluntat d’esclafament de Catalunya, de persecució i aniquilació de la llengua i la cultura (Josep Benet parlava de genocidi cultural), i de maltractament econòmic fins i tot en els darrers temps, teòricament democràtics. Són raons fortes, de pes, raons que alimenten per elles mateixes el desig d’autodeterminació de tants catalans. Però hi ha una raó encara més poderosa: la raó moral, un dret humà, es miri com es miri. Però hem d’explicar-ho bé perquè no es vol sentir, potser perquè s’hauria de reconèixer aquesta raó moral.
     
Amb tot, imaginem, diu Vergés, que algú fa la pregunta: “Catalunya, perquè té dret a la independència?” La resposta és tan senzilla com concloent, ja que no mira només al passat sinó que descriu el moment present, el moment definitiu en el qual hem pres consciència d’una manca total d’eines per a desenvolupar-nos com a persones autònomes i amb totes les potencialitats, i això val per a tots els catalans, siguin o no independentistes, tots som al mateix vaixell: “Catalunya té dret a la independència perquè els fets recents i la història demostren que l’Estat espanyol no reconeix Catalunya com a nació ni té la intenció de fer-ho (el subratllat és meu). Aquest no reconeixement constitueix una injustícia, perquè els catalans han demostrat reiteradament que Catalunya és una nació. En tant que nació [maltractada i menystinguda] té dret a crear un estat propi si una majoria de catalans així ho desitgen”.

     
La nació és, doncs, tan necessària com un dret fonamental i moral del catalans. I els demòcrates, d’aquí i d’allà, haurien de recolzar aquest dret com amb pretensions universalistes recolzen els drets d’altres pobles. No es pot ser tan cínic, no es pot parlar dels drets humans i morals dels més diversos pobles i nacions del món sense respectar i reconèixer els drets dels pobles d’una Espanya que es nega a reconèixer a ser plurinacional.

(article publicat a El 3 de vuit, 7 d'octubre de 2016. Imatge de l'estelada penjada a casa nostra un 11 de setembre)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada