diumenge, 13 de març de 2016

13 de març, ara fa 65 anys

Aquesta imatge l'haureu vist tantes vegades. Il.lustra un fet històric: la vaga de tramvies del març de 1951. El dia 13 de març encara hi havia vaga. Per això jo vaig néixer a casa, i no a l'hospital, com estava previst, i per això el meu pare em va veure néixer. La mare es va posar de part, tota sola. Un part sec. En el seu esforç per néixer, el nadó s'anava estrenyent el coll amb el cordó umbilical. La mare s'hauria mort -i jo també- si el meu pare no hagués vingut a casa més d'hora, i sense l'ajut d'una veïna que tenia una visita a casa: una infermera que va córrer, a peu, a buscar un ginecòleg al Clínic. El dia anterior hi va haver morts als carrers de Barcelona, sembla ser, i l'encarregat va fer plegar de la feina el meu pare i tots els altres treballadors. Avui fa 65 anys d'aquesta història, la general i la personal entrellaçades. Estic molt agraïda a la vida.

2 comentaris:

  1. Gràcies a un cúmul de fets negatius, les bones circumstàncies van tenir temps d'enllaçar-se per portar al món un ésser excel·lent. I d'aquest fet negatiu/positiu en pots fer un bon relat.
    Bona nit de diumenge.

    ResponElimina
  2. Una història que ajuda a entendre la intensitat amb què escrius. Per molts anys (amb retard)!

    ResponElimina