divendres, 26 de juny de 2015

Històries de Berlín (2)


Un Berlín amb fesomia del que s’anomena cultura alternativa propiciada per una gran diversitat de moviments urbans, és ben visible en zones de la ciutat que coincideixen (i no sembla casualitat) amb les que estaven en el Berlín Est. La petja d’aquest esperit contestatari i underground va començar ben d’hora, a penes el Mur s’esfondrava a cops de pic i pala el novembre de 1989. Cases okupes, i pintades monumentals de grafitti a tort i a dret donen un aspecte acolorit, però brut, a imatges estripades, punk. En façanes i en carrers sencers dominen aquestes imatges d’un imaginari agressiu, nocturn i, segons com, diabòlic, ja que hi predominen, amb ferotgia, els colors negre i vermell. Art a les parets? Poques vegades, tot i que l’impacte visual resulta atractiu de fotografiar.

De la Frankfurter Allee, l’avinguda on estàvem allotjats, una tarda vam agafar un carrer perpendicular a aquesta via i vam baixar a peu per la Simon-Sach-Strasse, amb la idea de veure el tros de Mur –aquest tram roman sense urbanitzar- que encara queda a la Stralauer-Strasse, a tocar del gran pont, l’Oberbaumbrüke, que creua el riu Spree, per on volien fugir, nedant, els qui somiaven escapar-se de la RDA. En el passeig per la Simon-Sach vam anar observant la munió de petits restaurants, que un darrere l’altre, i de diverses qualitats, en aquella hora ja començaven a omplir-se de gent. La temperatura, agradable, permetia fer-ho a la vorera. Encara que al principi asseguda hi havia gent vestida força chic, com més avall anàvem més anàvem trobant gent vestida amb combinacions poc harmòniques, amb grans sabatots, i amb ornaments exagerats, alguns exhibint calaveres.

Encara no sabíem que ens trobàvem a prop d’un immens complex d’antigues naus industrials, algunes en ruïnes, les finestres amb els vidres trencats. Però d’altres naus estan actives i conformen un centre alternatiu: el RAW Tempel. Des de les èpoques més glorioses, el RAW ha allotjat petits tallers d’artistes contestataris, galeries d’exposicions d’art heavi, dur, d’altres en diuen antifeixista, etc., sales de concert de música tecno, cafès, bars, un cinema a l’aire lliure, una pista de skateboard. El futur d’aquest centre no està clar, ja que el 2007 un inversor va comprar l’antic complex industrial. Això no obstant, el 2010 l’associació que gestiona aquests tallers amb projectes culturals de tota mena (una mena de Can Vies), sales i cafès, va firmar un contracte per deu anys.  

Parets pintades i grafitti arreu donen un aire particular a aquest indret de naus fetes de maó, ara de color de sutge, i del qual ens informem que abans havia estat la seu dels tallers de manteniment i reparacions dels trens alemanys. Va estar operatiu fins al 1994. Observem que, en efecte, a prop hi ha una estació de tren: la S-Bahn Warschauer Strasse. Pels voltants, pul.lulen rodamons que trontollen, amb ampolles d’alcohol a la mà.

Tot i que podríem haver agafat el tramvia groc que dóna llum a la Warshauer Strasse, vam continuar el camí a peu. Aquesta zona té la gràcia d’un barri una mica degradat, però que s’està posant al dia. Ho comprovem en una llibreria de segona mà, que ofereix un espai decadent, però acollidor, per asseure’s a prendre un cafè. És segur que fan més calaix amb els cafès i els trossos de cake disposats en un petit taulell, que no pas amb els llibres venuts a poc preu. L’esplet de llibres d’aquest establiment és formidable. Vénen ganes d’aprendre alemany per poder llegir-los… No marxem de buit, però, ja que en revisar una lleixa de llibres en francès ens firem Nord, de Louis-Ferdinand Céline. Sembla estrany trobar aquest llibre aquí, a la zona est de Berlín, ja que Céline, que era metge, va ser col.laboracionista del govern de Vichy i, en entrar els aliats a París, se’n va anar a Alemanya. Anticomunista, simpatitzava amb el règim nazi. El recorregut biogràfic de Céline és interessant com ho és el segle XX, tot i les pèrdues i el sofriment que acumula. L’obra de Céline, notable, avui està ben estigmatitzada.

(article publicat al Diari de Vilanova, 26 de juny de 2015. A la imatge, una vista que vaig prendre al RAW Tempel)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada