dilluns, 21 de gener de 2013

Gent de bona voluntat i el poder



L’experiència –viscuda o observada- ens diu que els profetes (o gent de bona voluntat i amb coratge) acaben malament. Molesten perquè denuncien les institucions de poder. Així, doncs, pel que fa a la nostra tradició, el conflicte no va ser entre Jesús i el judaisme –és a dir: la creença espiritual-, sinó amb el poder establert. Sembla que sempre ens trobem en el mateix lloc, i en això no es diferencia pas l’àmbit profà del sagrat. Només cal mirar entorn.
(a la imatge, una fotografia d'Escaladei, estiu de 2006)

3 comentaris:

  1. Tampoc estrictament contra els romans, sinó contra els religiosos jueus que hi confraternitzaven a canvi de poder.
    Olga X.

    ResponElimina
  2. Jesús fou executat a la creu, un càstig romà reservat en eixos temps als dissidents polítics. Era un enemic de l'Imperi i una part del poder jueu el rebutjava.
    Tot i que, la veritable amenaça, eren els zelots i el seu braç armat: els sicaris.
    Alguns historiadors apunten a que el grup de Joan i Jesús pretenia fer un moviment que unís la puresa espiritual dels essenis i el caràcter combatiu dels zelots.

    ResponElimina
  3. Jesús, gran paradoxa, va denunciar la religió.

    ResponElimina