Dissabte, a Vilafranca del
Penedès, vam participar en un col.loqui al voltant dels prejudicis sobre la
llengua catalana en particular, però que en general afecta totes les llengües.
Per exemple: un prejudici que
pesa sobre la llengua alemanya és que és dura i tallant, no com l’italià que és
tan suau i melodiosa, tan apta per al cant. I curiosament, van ser els músics
alemanys qui van inventar el lied…
Va donar-se la circumstància que
l’endemà diumenge vam anar a l’Auditori a escoltar El cant de la terra, de Gustav Mahler. A algú que tingui prejudicis
en contra de l’alemany com a llengua no apta per a ser cantada, seria escaient
convidar-lo a escoltar aquest cant de la terra. Música i veu ben concordades,
pura melodia que hauria de fondre els prejudicis com el gel es fon amb el sol
de primavera.
(a la imatge: Gustav Mahler)
Crec que el fet que una llengua ens resulte agradable a l'oïda o desagradable depén, entre altres coses, de qui la parle.
ResponEliminaEls castellans sempre han dit que els catalans bordem com gossos, i aquí ja es perd el primer respecte. Cadascú s'estima la seva llengua i la paradoxa és que els castellans no en reneguen mai, però nosaltres, de la nostra, sí, i moltes vegades.
ResponEliminaSents parlar polítics i locutors cada dia amb barbaritats de faltes, i tothom s'ho pren a la fresca, i lavors sí que bordem.
La bellesa és ben subjectiva...
ResponElimina