L’aspecte creatiu de la ment humana sempre se les ha de veure contra l’ordre establert, que tendeix a empresonar la ment. I no només se les ha de veure amb el món sinó també amb la pròpia psique. Perquè costa molt no deixar-se portar per la inèrcia, la facilitat, costa molt trencar convencions.
Tens, com sempre, tota la raó. Jo, ara, tendeixo a deixar-me lliscar fins a l'últim sospir, que tant de bo fos aviat.
ResponEliminaRecordo la faula de la cigala i la formiga, una generalització simplificadora però no incerta.
ResponEliminaSempre he admirat a qui es capaç de desenvolupar la seva creativitat per enriquiment d'ella i dels demès.
El "tant de bo fos aviat" de l'admirada companya de comentaris m'ha tocat.
Son paraules que, per desgacia, escolto sovint en llavis de Gemma, la meva dona.
Una abraçada càlida per a la Gemma, amic Ignasi. Tant de bo li arribi, ho desitjo de tot cor!
ResponEliminaPlató volia expulsar els poetes del seu Estat ideal. Curiosament ell, ben sovint, produïa imatges ben poètiques... I totalment d'acord amb el doble empresonament que esmentes, no sé pas quin dels dos és més frustrant.
ResponElimina