divendres, 15 de juny del 2012

Escriptura personal


Es diu, i jo no m’atreviria a afirmar el contrari, que en la nostra escriptura sempre hi ha alguna cosa autobiogràfica, per més imaginatiu que sigui el text. Si hi pensem bé, segurament és així, ja que l’invent parteix de cadascú, amb tot el que això vol dir de personal.
(a la fotografia, laberints dels Jardins d'Aranjuez, octubre de 2011)
a

5 comentaris:

  1. novesflors15 de juny del 2012, a les 18:47

    Pense que en els escrits (o en qualsevol activitat creativa, artística) hi ha quelcom de nosaltres, però no necessàriament autobiogràfic. En aquest sentit hi ha un poema visual de Toni Prats que m'agrada molt. Si en trobe la referència tornaré i te la deixaré.

    ResponElimina
  2. novesflors15 de juny del 2012, a les 18:52

    Ací tens la referència:
    http://www.poemesvisuals.com/2010/02/bicamara-pv-94.html

    ResponElimina
  3. Teresa Costa-Gramunt15 de juny del 2012, a les 19:22

    Gràcies, Novesflors!

    ResponElimina
  4. Júlia16 de juny del 2012, a les 6:54

    Jo també ho crec, el que passa és que sovint pot estar molt amagat, per això discrepo dels que diuen que no cal saber la biografia dels escriptors, saber-les dóna moltes claus i propicia noves lectures, no sé si és millor o pitjor, literàriament parlant, però crec que és així.

    ResponElimina
  5. Mariàngela Vilallonga17 de juny del 2012, a les 17:46

    O surt de nosaltres i ja és autobiogràfica, l'escriptura, o ve cap a nosaltres, i esdevé autobiogràfica. Laberíntic tot plegat, sí.

    ResponElimina