dimecres, 21 de març del 2012

Dona primavera

Dorm al ventre de Gea
l'arrel i l'adob,
i l'asfalt a poc a poc es clivella.
L'aigua de pluja es fica a les escletxes
i al tou de fang.
Dona primavera puja graons
buscant la llum zenital.

(El poema pertany a El mirall de Circe, 2008. La fotografia, amb els brots buscant la llum zenital, està feta al 'jardí japonès' de Montjuïc, el març de 2010)
a

3 comentaris:

  1. Camil.la Pérez Salvà21 de març del 2012, a les 12:48

    Monet també hi devia passejar algun dia...
    Ha arribat la primavera amb la desitjada pluja.

    ResponElimina
  2. Olga Xirinacs21 de març del 2012, a les 14:44

    És admirable com la Terra procura demostrar-se i s'obre pas, com dius, per clivelles, pedres, asfalt i monuments com arcs triomfals, aquí gràcies als ocells que hi dipositen les llavors.

    ResponElimina
  3. Mariàngela Vilallonga21 de març del 2012, a les 21:33

    Diffugere nives, redeunt iam gramina campis arboribusque comae... Bona primavera, amiga!

    ResponElimina