No em puc estar de visitar les cases de poetes, pintors, artistes en altres disciplines, filòsofs, psicòlegs, científics, bibliòfils i viatgers i què se jo, la llista del meu interès per les cases és gran. I és que la casa, tant com un lloc per habitar és un espai simbòlic, i el mateix val per les habitacions i jardins. Aquests dies estic llegint un llibre que us recomano: Las casas de la vida (Ariel), de Daniel Cid i Teresa M. Sala. El recorregut literari (sigui en veu pròpia o la d’algun visitant) per les cases de diversos creadors us permetrà endinsar-vos en el seu univers. Algunes d’aquestes cases potser ja les heu visitat i us recordaran les impressions de la visita. Altres les voldreu visitar, almenys jo, que ja estic confeccionant una relació a mida. Mentrestant, bona lectura!
(a la fotografia, la casa de Goethe, a Weimar, que vam visitar el juliol de 2010)
Quan formava part del Consell de Redacció de la Revista de Girona, vam crear un espai que es deia "Cases amb protagonista". Pots trobar a RACO tots els articles, llargs i preciosos articles, que hi vam publicar. Plena sincronicitat, tu i jo, en matèria d'immobiliària literària!
ResponEliminaBuscaré aquests articles, gràcies per la informació, Mariàngela.
ResponEliminaSí, sí, no hi podem fer més: estimem aquestes cases!
Tenen molta poesia, per dir-ho d'alguna manera. La tenen en general les cases de tothom, ja de petita m'agradava anar a fer visites per observar les cases dels altres. I fa poc cercàvem un petit piset i anar a veure pisos vells, de segona mà, on semblava que la gent n'hagués marxat sobtadament em va produir una estranya sensació entre literària i nostàlgica, no sé com explicar-ho.
ResponEliminaEns atrauen perquè conserven part del seu pas i diferents consideracions: llocs on van estimar, on van treballar, on van patir.
ResponElimina