Els morts porten les seves herències, i les herències hereus, i els hereus lliçons. A propòsit de les lliçons que darrerament m’ha estat donar d’aprendre sobre la naturalesa humana, anoto aquestes paraules de Rilke: “Quan els homes [i les dones] són falsos aristòcrates, pensen que la seva riquesa consisteix en el fet que celebrin i alabin el record dels seus grans avantpassats, mentre que ells podrien ser molt més rics si volguessin celebrar i festejar les seves pròpies possibilitats.” I afegeix que les persones que ho volen ser de debò, és a dir, nobles, han de saber que només ho seran a través del seu esforç.
Sovint escollim entre semblar i ser, entre imitar i crear... o entre posseir i estimar.
ResponEliminaTu ajudes a fer la bona tria Teresa.
Però, generosa com ets, potser ara pateixes entre cobdiciosos.
Encara no he conegut cap herència sense problemes. Però estic convençuda que la millor herència no és la material.
ResponElimina