Aquesta setmana va morir Jorge Semprún. Quan l’estiu passat vam visitar el camp de concentració de Buchenwald, tant a prop de Weimar!, no podia deixar de recordar el seu llibre La escritura o la vida (1994). Buchenwald m’era ‘estranyament familiar’ a través del seu testimoni, havia ‘vist’ Buchenwald a través del que Semprún en deia la ‘veritat literària’, que vaig respirar a l’aire, densa, pesant, dolorosa.Segons unes declaracions del propi escriptor, havien hagut de passar cinquanta anys abans no va poder escriure La escritura o la vida. La reconstrucció de la memòria dels fets li van portar gairebé tota una vida. I és que no es pot explicar el que va passar a Buchenwald o a qualsevol altre camp d'extermini. Com explicar la mort? La literatura de Semprún s’hi aproxima molt, molt, però no és la mort. La mort, com la vida, només es pot viure. D'aquí que ell mateix titulés el seu llibre La escritura o la vida.
(la foto va ser presa l'agost de 2010 a Buchenwald)
Compensa trobar que hi ha mort amb amor?
ResponEliminaMARE I FILLA
Les teves mans són tot el seu passat:
trenta anys d’amor al fons dels teus palmells.
L’has vetllada durant tota la nit
i t’ajeus al seu llit al costat d’ella,
amb el teu pit contra la seva esquena
i el rostre a frec dels seus cabells cansats.
L’abraces i li parles en veu baixa
mentre l’acaricies.
Són les últimes nits. Sents l’escalfor
del seu cos esgotat que coneixes tan bé.
En la mort aprendràs a tenir cura d’ella.
Ha estat sempre un infant: vetlla el seu son,
que va assemblant-se més i més, i més,
a la profunda fosca d’alegria
on ella cau des de les teves mans.
Joana. Joan Margarit. Ed Proa. 2008
La maldat humana (...) no té límits.
ResponEliminaDes del far bona lluna.
onatge
Bona Pasqua, Ignasi, Onatge. Gràcies.
ResponEliminaTeresa
Només podem morir si tenim vida.
ResponEliminaVeig que els meus comentaris apareixen bé en el teu bloc. Abans em demanava que copiés una paraula. Ara no. No sé si et pot servir d'ajuda per arribar a esbrinar els problemes que tens. Abraçada!