El vel d'Harmonia

París es balanceja com una cançó de bressol. Una teranyina de somnis embolcalla el perfil metàl.lic de la Tour Eiffel. Els límits de la feli...

No volia viure en una tomba. El meu cos guardava el seu calor. En el mezzo del camin della mia vita, volia beure en les fonts de la celebrac...

Un xiscle de gavina esquinça l’aire quiet. La solitud m’estreny el pit, l’ofega. Ens havíem estimat, i ara el temps del mannà amorós s’esco...

En aquest poemari que acaba de sortir a la llum, s'escenifica a París un amor malaguanyat, però també la resurrecció anímica de la seva ...