Qui va ser Sara Kirchner Catalán, la senyoreta Sara, com n’hi deien els seus alumnes? Nascuda a Barcelona l’any 1894 i morta a Vilafranca del Penedès l’any 1990, on va exercir de professora de secundària, Sara Kirchner va ser una de les primeres dones que es va llicenciar en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona.
Que se no sàpiga
gaire res de Sara Kirchner es deu a circumstàncies històriques com es llegeix
amb esgarrifança i indignació a la biografia de Sara Kirchner, que l’any 2015
va publicar l’historiador Jordi Vidal Pla. Aquesta trajectòria de Sara Kirchner
es pot llegir també en la publicació que aplega els seus escrits a cura de Joan
Cuscó i Clarasó: Sara Kirchner va veure estroncada la seva carrera com a docent
l’any 1955, tot i haver passat l’any 1939 per les purgues del règim, per causa
de brutes maniobres perpetrades per les forces falangistes capitanejades per
Rafael Montón de León. La senyoreta Sara havia treballat en l’època republicana
i en l’època de guerra, i ara era sospitosa de catalanitat. Així, d’un dia per
l’altre, la brillant professora de Geografia, Història i Història de l’Art, es
va trobar al carrer i esborrat del mapa l’expedient que li hauria permès,
arribada l’hora, rebre una justa jubilació. La resta de la vida laboral de Sara
Kirchner va ser com a bibliotecària de l’Estació Enològica.
Sara Kirchner era
una dona culta. Per a ella l’educació ho era tot. Jordi Vidal resumeix així els
avatars vitals de Sara Kirchner: «La de Sara Kirchner és la història
d’una persona, d’una dona, d’una professora que va deixar empremta en tota una
generació, de manera ètica, callada, apassionada. Va ser un exemple de
supervivència i d’exili interior, a la dura postguerra».
S’ha parlat poc de
l’exili interior, del fet de sobreviure a la pressió del falangisme i
franquisme ambient. La guerra s’havia endut el món en el qual havia florit la
intel·ligència de Sara Kirchner. La història de Sara Kirchner és la història
d’una resistència personalitzada de la nostra cultura en una època tan fosca,
tan tràgica, tan desolada. Admirable, el capteniment de la senyoreta Sara, per
als seus alumnes un far del bell que també pot contenir la humanitat.
(article publicat al setmanari La Fura, 27 de juny de 2024)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada