L'any 2008 vaig publicar El mirall de Circe (Editorial Comte d'Aure), un llibre de poemes escrit des de l'empatia per les víctimes del masclisme. Uns anys després, el pintor vilanoví Ferran Ferrer Margalet va fer aquest dibuix, inspirat en un dels poemes, Ets aquí, i que reprodueixo a continuació:
Sang a la cara,
els ulls enfonsats.
Estic parlant de mi després de cada encontre.
Les llàgrimes couen als ulls.
No em penedeixo de res,
no em penedeixo d’haver compartit amb tu la vida.
Ets aquí, ben endins,
fins que el teu odi ens separi.
És l'odi el que separa. Se'm fa difícil no pensar en l'odi polític, també.
ResponElimina¿L'odiat sempre és feble?
L'odiat no és el feble, generalment és el que té més qualitats, més valors. Si no fos així no seria odiat per aquell que no en té. S'odia aquell que ens fa de mirall de les nostres febleses.
ResponEliminaÉs difícil no pensar en l'odi polític, en efecte. Dos exemples: l'odi a Mas perquè és un mirall insuportable. L'odi del govern espanyol als catalans que no volem ser els seus esclaus. Perquè hi ha altres catalans que sí que volen ser esclaus.