Els humans ens distingim dels animals pel relat que fem de les nostres
vides. Ens és necessari trobar un fil conductor del nostre trajecte vital. Més
encara: aspirem a donar sentit a aquest camí. Això és viure el sagrat, o si no
se li vol donar un sentit tan transcendent, també en podem dir viure de manera
filosòfica.
Per Occident, Grècia constitueix el bressol de la filosofia. Però
abans d’arribar als grans filòsofs en les fonts dels quals la filosofia moderna
encara beu, Grècia havia assolit nivells de civilització tan remarcables com la
cultura minoica que ha deixat restes tan impressionants a l’illa de Creta.
Lligada a la desapareguda civilització cretense, hi ha la civilització que va
quedar enterrada en la devastadora erupció del volcà de l’illa llavors
anomenada Strongly, avui Santorini o Thera. Amb aquesta terrible erupció, que
era la segona en la història del volcà, va desaparèixer tot tipus de vida a
l’illa. En l’erupció van ensorrar-se 84 quilòmetres de terra que va
desaparèixer al fons del mar amb un soroll que es diu que va arribar fins a
Noruega. El mar Egeu va enfosquir-se temps i temps a causa del núvol espès i de
les cendres escampades. El tsunami de les ones que va provocar l’erupció del
volcà va arribar fins a Creta, donant a lloc l’enfonsament de la civilització
minoica.
El cràter del volcà de Santorini o Thera està en repòs. En sura una part a
la superfície, l’anomenada illa Nea Kameni, visible des de tots els punts de
Santorini com un animal obscur mig adormit, o com una roca viva i misteriosa
que es pot visitar i comprovar-ne el respir en forma de gasos.
Fa molts anys que volia visitar l’illa de Thera. El nom de Thera està en
l’origen del meu nom. El nom de l’illa de Thera procedeix d’un antic rei
espartà, Theran, que va ser el primer a colonitzar-la. El posterior nom de
Santorini procedeix dels creuats. Quan passaven per l’illa per abastir-se
s’aturaven a l’església d’Agia Irini, d’aquí Santorini. La bellesa de l’illa de
Thera que va sorgir del mar és corprenedora. Thera respira la seva història
geològica per tots els porus de les roques escarpades i seves platges de sorra
gruixuda i negra que tenyeixen les aigües amb el color d’un blau profund. Els
pobles de Thera-Santorini estan construïts en la cresta de l’illa, blancs i
enlairats, i la majoria amb habitacles excavats, la millor forma de protegir-se
d’erupcions volcàniques i sismes, l’últim del quals va tenir lloc l’any 1956,
fent destrosses i víctimes.
En un paisatge fotografiat fins a l’extenuació per la seva bellesa salvatge
i alhora civilitzada, es poden visitar a Akrotiri les ruïnes de l’antiga Thera.
Vistes al museu arqueològic les pintures al fresc i els objectes ceràmics
trobats a les excavacions, el visitant queda meravellat per tanta perfecció.
Aleshores, seguint l’instint que busca noblesa en la vida humana, s’emmiralla
en el símbol de l’illa de Thera, que reneix cada tant de les seves cendres.
(article publicat a El 3 de vuit,
4 d’octubre de 2013. La imatge està presa a la població d'Oia, al nord de l'illa)
Molt interessant. Perquè la resplendor de l'erupció de Santorini va ser la columna de llum que guiava el poble hebreu en la seva travessia del desert.
ResponEliminaQuanta bellesa! La imatge erupció-columna de llum es podria considerar un unoxímoron...
ResponEliminaSí, és molt curiós i sembla que provat científicament, per això ho he posat: la corba de la Terra i el moment que els hebreus passaven el desert, permetia veure al firmament el reflex de la incandescència provocat per l'erupció que, com bé dius, va durar temps.
ResponEliminaGairebé tot és provat per la ciència: el mannà eren flors d'acàcia portades pel vent. Així com a l'estiu veiem el que jo en dic la 'nevada dels àlbers', flocs que l'aire escampa. El pas del mar Roig va ser possible gràcies a uns blocs de sal (que ara encara es poden veure) deixats al descobert per la preparació d'un tsunami, quan l'aigua va en retirada abans de formar l'ona monumental que va sepultar els egipcis.
M'agrada veure aquestes demostracions a la tele. Algunes confirmen la veracitat de segons quines llegendes, i no les anul·len, però és cert que els treuen el misteri. Per això no deixen de ser meravelloses, perquè les podem explicar de dues maneres.
És que la ciència és meravellosa... I el meravellós ciència!
ResponElimina