El fracàs, les equivocacions, els
errors no ensenyen en el mateix moment que la persona els comet. S’ha d’esperar
que baixi la temperatura de la desil.lusió, del desengany, fins i tot de
l’autopunició. L’aprenentatge és posterior, es produeix per reflexió.
Aprenentatge necessari perquè la vida humana vagi agafant un sentit humà,
precisament.
(a la fotografia, arc de Sant Martí a Vilanova i la Geltrú)
I, encara, quan va passant el temps, veus amb més horror les equivocacions, i conserves la capacitat de doldre-te'n, perquè encara et fereixen.
ResponEliminaOlga X.
Aquesta reflexió però, generalment no hi és quan un és molt jove, tal com bé dius cal que passi temps, i en el cas de nens o adolescents, en els que ara penso, cal que sempre hi hagi algú al costat que els acompanyi a fer la reflexió pel contrari aquests errors o equivocacions poden ser demolidors.
ResponEliminaTotalment d'acord amb la Camil·la, per bé que l'altra banda de la moneda són els adults que mai no admetran cap fracàs. Pobres il·lusos...
ResponElimina