L’any 1983, un amic, en Salvador Martells, em va regalar el Diari de Krishnamurti. El vaig llegir, i vaig entendre el que vaig entendre. No és una lectura fàcil, ja que en aquests escrits Krishnamurti parla d’una experiència espiritual que va transformar la seva vida, que ja no era convencional. Després he anat llegit obres seves, que són dures de rosegar, el seu discurs no fa concessions, tot i que paraules i conceptes hi lluen com diamants. Ara llegeixo la seva biografia. Últimament, les biografies m’atrauen com un imant. M’interessen les vides humanes, totes. I singularment, algunes. A la biografia, escrita per Mary Lutyens, filla d’una deixebla anglesa amb la qual es va escriure durant tota la vida fins que ella va morir, llegeixo que entre els seus amics –Bernard Shaw, Aldoux Huxley, Jawaharlal Nehru, Indira Gandhi, etc.- hi havia Pau Casals. En el seu àmbit, Pau Casals tampoc no era un home convencional.
Lectura forta, aquesta, pel que dius... L'home devia influir molt la seva societat i seguidors.
ResponEliminaLes biografies estan bé, s'hi sol empatitzar. Però la majoria, i els autors potser no se n'adonen, presenten el protagonista a base d'amistats cèlebres, sense les quals sembla que ells no serien res... I ai de qui no les pot presentar.
Els genis, amb l'aptitud superior amb la que està dotat el seu esperit creador, difícilment són convencionals i Pau Casals no ho era.
ResponEliminaGenials, aquesta és la paraula per aquests dos homes.
ResponEliminaEn aquests biografia no s'hi fa gaire èmfasi, en les amistats, simplement s'esmenten els noms. Però per a una lectora catalana trobar-hi el nom de Pau Casals és gratificant, no només en un sentit d'universalitat sinó pel corpus de pensament que va articular Krishnamurti.