Podem veure el temps com un cercle –l’etern retorn- o com una espiral, on les coses es van repetint també cíclicament, però d’una manera més oberta, més dinàmica, sempre en moviment. Ja deia Heràclit que no ens podem banyar en les mateixes aigües del riu. Des d’aquesta perspectiva, pot entendre’s la redempció com una evolució.
M'agrada més l'espiral que el cercle, el cercle es mou sempre en el mateix pla, l'espiral es d'esperar que es vagi obrint, enriquint i elevant.
ResponEliminaA mi també m'agrada més l'espiral. Ens permet avançar cíclicament. L'etern retorn, com el castic de Sísif... uf, això m'espanta.
ResponEliminaCom que tot és discutible, fa anys que he anat més enllà i penso que sí, que respectant el sentit simbòlic, ens banyem en la mateixa aigua del riu, tota vegada que a la Terra l'aigua no ha variat des dels seus inicis; canvia de formes, però sempre és la mateixa. Curiós, ¿eh?, però cert.
ResponElimina