Un amic ha fet un viatge recent a Cuba. Jo hi aniria sovint: els climes càlids m’atrauen, el meu cos nascut abans de temps agraeix les incubadores ambientals. Però l’atractiu de Cuba va per una altra banda: és un atractiu de signe cultural. En part ho vaig escriure a Estampes de Cuba, després del primer viatge, el desembre de 1998.
Recupero llibres sobre Cuba de les lleixes com ara Tierra madre. Reportaje de un viaje a Cuba, de la sociòloga italiana Gabriella G. Paolucci. En un dels apunts recull l’opinió d’una dissident, “María Elena”, que, entre altres afirmacions saboroses, diu sobre el caràcter cubà: “Los cubanos esconden una sabiduría propia y no tienen necesidad de leer: ya saben todo. No necesitan viajar porque ya han visto todo. Los cubanos forman un pueblo elegido… por ellos mismos.”
Els cubans llegeixen i es formen, i és un poble amb un alt grau d’autoestima, malgrat les circumstàncies adverses actuals i passades, ja que el poble cubà ha estat i és un poble molt sofert. Ara bé: “María Elena” té raó: fins i tot les persones més senzilles sembla que ho sapiguen tot, tenen una saviesa natural que deu sortir precisament de l’humus d’aquesta terra mare que és Cuba per a ells. Els cubans són molt nacionalistes, tant com els nordamericans, que ho són en el mateix grau. Es fan d’espill mutuament. I això no depén tant dels orígens (el poble cubà és mestís) com de la voluntat de ser el que són.
(la foto de la portada del llibre la vaig prendre a la ciutat de l'Havana)
És veritat, els cubans que he conegut semblen tenir una forta personalitat. Va viure a Cuba una meva besàvia Carmen, que es va fer portar el piano d'Espanya a Cuba i altra vegada a Espanya, a la tornada.
ResponEliminaEls catalans, aventurers de grat o per força, tenim tirada a Cuba, i els cubans, a Espanya. Aquesta mar sembla un camí conegut.
...sí, tenim tirada mútua, i també nosaltres som un poble amb personalitat. Pensa que de Vilanova en deien fins fa poc, l'Havana Xica. Els vilanovins arribaven més aviat a Cuba que a Barcelona, quan no hi havia els túnels que foraden el massís del Garraf. És una exageració, però el camí de la mar en efecte els era més fàcil.
ResponElimina