dimecres, 17 d’agost del 2011

En la memòria

Deseixides de la matèria se m’apareixen les figures del passat. Els teus morts, a dir d’algú. Morts? És amb la seva ànima que parlo. No en queda res de la seva carn florida a les tombes. Són al meu cap, poblant la memòria. Són més enllà, o més ençà, de l’instant detingut en una fotografia. Són eternitat.
(a la fotografia, l'àvia Maria Ferrer i Queraltó)
a

2 comentaris:

  1. Camil.la Pérez Salvà18 d’agost del 2011, a les 9:02

    Darrerement em sembla que tant tú com jo mateixa passegem molt pel passat que, encara que només en la nostra memòria, per uns instants no ho sigui.

    ResponElimina
  2. Mariàngela Vilallonga19 d’agost del 2011, a les 9:57

    Tot és present, fins i tot el passat, oi?

    ResponElimina