Deu ser un pecat que no m'agradi el xampany, o el cava, o com se'n vulgui dir d'aquesta beguda espiritosa, glamurosa, cinematogràfica... Però si a la meva mare, nascuda en un agregat -barri, en diuen- de Sant Sadurní d'Anoia, capital del cava!, i el meu pare, nascut a Sant Jaume Sesoliveres, a prop de Piera i on no falten els paisatges de vinyes, són abstemis, el pecat ja deu ser més petit per allò de la genètica.
Avui, revetlla de Sant Joan, és dia de brindar amb xampany o cava, de menjar coca, d'escoltar música i ballar, de mirar les estrelles en la nit més curta de l'any, ja siguin les estrelles del cel o les artificials: bombetes de colors o les guspires dels petards. A casa dels meus pares bevíem orxata. Fa estiu, beure orxata fresqueta. Ara mateix em veig al balcó de l'Avinguda de Sarrià bevent orxata, amb els ulls encantats davant la foguera alta com una catedral que els vailets del barri han encès. Mentalment vaig tirant a la foguera tot el que ha de cremar... Us invito a llençar al foc totes aquelles coses que no us agraden, que us fan mal, que us indignen i en teniu motius. El foc és purificador.
Bona idea aquesta de cremar els residus espirituals molestos. A col·legi cremàvem en un bol metàl·lic les peticions que fèiem a la Mare de Déu el mes de maig. Se suposa que van arribar, perquè el fum s'enlaira.
ResponEliminaMenjarem coca i potser també beurem orxata, ja veus, m'has donat una bona idea.
*
Olga
La millor orxata de Barcelona,a Can Sirvent del carrer de Parlament, brindo amb tu per la crema del que ens destorba.
ResponEliminaMolt especial brindis el que faig cada any per Sant Joan doncs, en una càlida nit com aquesta i amb 19 anys, em vaig declarar a la Gemma, la meva dona.
ResponEliminaRecordo cada detall; la roba que ella portava, l'olor de la seva pell (inoblidable Eau Vive al coll), les paraules, els llocs (les Rambles, la platja de Castelldefells)...
Va ser la nit més determinant... i més afortunada de la meva vida.
Avui fa trenta anys!
PS: Indiscutible Júlia: la millor orxata a la Sirvent, ben a prop del nostre barri!
Felicitats de tot cor, Ignasi.
ResponEliminaDemà en farà divuit que l'Oriol i jo van començar a compartir el viatge vital. Abans hi havia hagut els nostres respectius matrimonis amb el seu tresor, que són els fills. La vida ens porta on ens porta, i sempre per a bé, crec.
Repeteixo: felicitats pels vostres trenta anys d'estimació.