dijous, 16 de juny del 2011

Constel.lacions familiars

Segurament heu sentit a parlar de les ‘constel.lacions familiars’, segons un model de relacions familiars que va formular el filòsof Bert Hellinger (www.hellingerinternational.com). Segons Hellinger, hi ha una influència de la consciència familiar en algunes malalties. Cal incloure les famílies polítiques, i això té sentit, ja que a vegades la salut depèn de l’harmonia que s’estableixi també amb la família política, ja que al nou membre se li ha de fer lloc i tantes vegades no és així!
En aquesta mateixa línia, Alejandro Jodorowsky acaba de publicar un llibre, Metagenealogia, que voldré llegir. En una entrevista, parla del pes de la tradició familiar, a vegades ben feixuc, així com també diu que cada persona està formada per la seva família. És tan lògic que sembla mentida que no s’hi hagi pensat abans. Jodorowsky, com també Hellinger, diu que a vegades la família et crea una personalitat fictícia, allò que volen que siguis… Feina rai, a desfer-se’n. Perquè aquest fer-te ser qui no vols ser és causa de malaltia… Per pensar-hi, oi?

a

6 comentaris:

  1. Anònim16 de juny del 2011, a les 11:56

    Jodorowsky és persona que la sap llarguíssima, pel que li he llegit. Ens pot prendre el pèl a tots fàcilment. No li nego els encerts, però.
    Olga.

    ResponElimina
  2. Anònim16 de juny del 2011, a les 12:07

    Sí que és murri, Jodorowsky. Perquè abans hi ha Bert Hellinger i les seves constel.lacions familiars, i Doris i Lise Langlois, que van publicar "Psicogenealogia" el 2005... Es tracta de veure què hi diu, l'home, ja que a vegades té inspiracions!
    Teresa C.G.

    ResponElimina
  3. Mireia16 de juny del 2011, a les 16:29

    Per pensar-i, sí, Teresa, però convé tenir clar que de vegades dos germans s'assemblen com un ou i una castanya i aleshores potser aquestes teories queden una mica defallides, no?

    ResponElimina
  4. Anònim16 de juny del 2011, a les 17:03

    Quanta raó tens, Mireia. Jo tinc un germà i ens assemblem com un ou a una castanya, i tinc dos fills, un noi i una noia, que s'assemblen com un ou a una castanya. És per aquest motiu, que som únics!, (fins i tot aquells bessons que no es poden gairebé distingir) que les constel.lacions familiars prenen sentit: cadascú hi ocupa un lloc i una dignitat, altrament el sistema sembla que trontolla.
    TCG

    ResponElimina
  5. Ignasi16 de juny del 2011, a les 18:41

    Amb el meu germà mai he sabut si jo era l'ou o la castanya.

    De vegades convido a Jodorowsky a contar-me coses:

    http://www.youtube.com/watch?v=gH4IJZiu1D8&feature=player_embedded

    De vegades em commou.

    ResponElimina
  6. Mariàngela Vilallonga18 de juny del 2011, a les 19:29

    Difícil d'obtenir la ingravidesa. Potser hi arribem, quan ja no ens queda ningú...

    ResponElimina