Ets aquí, esperança avui sense ombra.
Ets aquí en el líquid amniòtic
que il.lumina de bellesa un somni suau.
Ets aquí, dia d’avenç silenciós
en la saba dels arbres,
dia que construeix
un cos en la lleugeresa d’un nom
que encara no sabem.
Ets aquí, dia en què el món es fa de nou.
Finesa i sensibilitat aèries, com els fils de sol que van teixint els pensaments a la flor.
ResponElimina...un cos que es construeix
ResponEliminaen la lleugeresa d'un nom
que encara no sabem
...però que ja estimem.
La vida que es renova, la que s'anuncia amb alegria, la que esperem amb il·lusió.
Ho celebro!
La vida es renova sempre, però en la primavera es fa tan visible que commou...
ResponElimina