No m’espero a entendre les coses per acceptar-les. Podria passar molt de temps (la ment és molt complicada i sovint es perd en viaranys) i se’m tirarien a sobre amb tota aquella força que a vegades sobrepassa. Penso en això mentre em solidaritzo amb els japonesos, que possiblement sense entendre res del que els ha passat en tan poc temps (contra els elements i les centrals nuclears no s’hi pot lluitar!) fan tot el que poden per restablir la normalitat.
(el gravat de la imatge és d'Hokusai)
Trigaran temps, pobra gent, a entendre la tragèdia en totes les seves dimensions i ramificacions, que són moltes. Els joves crearan "un nou cel i una nova terra".
ResponEliminaCom passa amb la música, abans d'entendre...
ResponEliminahttp://www.youtube.com/watch?v=wvtLqLKfjEs
...ja tens el somriure al rostre!