A Tarragona es fa una exposició de fotografies domèstiques enviades pels seus ciutadans. Una bona idea. Perquè aquestes fotografies són expressió d’allò que en podríem dir la història menuda, imprescindible, però, per construir la gran pel.lícula de la Història.Són 1200 instantànies fetes abans dels anys 90. Són moltes imatges si tenim en compte que abans de les càmeres digitals no es feien tantes fotografies.
L’exposició porta per títol En capses de sabates. Històries domèstiques dels tarragonins.
Títol encertadíssim, ja que les fotografies familiars que jo contemplava de nena, l’àvia també les guardava en una capsa de sabates. D’allà anaven sortint les imatges de l’àvia i de l’avi quan eren joves, els oncles de nens, la meva mare amb un pentinat de llacets. I després anava sortint una munió de gent del segle passat, millor dit, de l’altre, que jo sempre preguntava qui eren: l’àvia Magdalena, l’avi Vicenç, l’oncle Jaume… protagonistes de les històries familiars que il.luminen el meu arbre genealògic.
(a la fotografia, una de les meves capses verdes)
Si jutjo per la mida de la capsa verda, l'he d'igualar a la llàntia meravellosa d'Aladí, d'on s'extreien fets portentosos com els que tu expliques.
ResponEliminaQue duri la capsa.
Són de debò, les capses verdes!
ResponEliminaCoincidència.
ResponEliminaAquest matí de dimecres he anat a Caixafòrum Lleida a una exposició de fotografies de Cristina García Rodero.
"La España oculta".
http://4.bp.blogspot.com/_ZlxudfbPKK4/TGha7oWviUI/AAAAAAAABg0/aY6FvglgifI/s1600/Cristina+garcía+Rodero+Latarde.jpg
Les imatges son dels anys 80, però un pensa més aviat en la postguerra.
En algunes et sembla veure a Lázaros de Tormes, Sanchos i Celestinas.
Extraordinaria, com els teus textes de "La capsa verda"
La Cristina García Rodero és una de les millors fotògrafes del moment. Amb ella es fa sòlida la idea de la fotografia com a gran art.
ResponElimina