dissabte, 4 de desembre del 2010

L'estrella

Un silenci ens separa.
Ara parlem una llengua misteriosa
que només coneixem tu i jo:
no necessitem
ulls per a comprendre’ns
els mots ni rostre
que vesteixi la tenebra
només tu i jo
juguem
acostem
el cor al somni d’un somriure
que arriba solitari
per il.luminar la nit
d’una estrella trista.
(poema IV d'In memoriam)
a

4 comentaris:

  1. Olga Xirinacs4 de desembre del 2010, a les 13:09

    El poema és la veu del crit silenciós que expressa el dibuix.

    ResponElimina
  2. Vinyet4 de desembre del 2010, a les 19:12

    ... per il.luminar la nit
    d'una estrella trista.

    Gràcies, Teresa

    ResponElimina
  3. Calpurni4 de desembre del 2010, a les 19:16

    Els silencis de vagades separen però de vegades poden acostar sentiments.
    Salut.

    ResponElimina
  4. Mariàngela Vilallonga5 de desembre del 2010, a les 10:26

    I que no deixem mai d'acostar el cor al somni d'un somriure...

    ResponElimina