Explica Antoni Pasqual, autor d’un llibre sobre Antonio Machado, que un dia que estava assegut a la seva tomba a Cotlliure va extreure un paper de la bústia que forma part d’aquesta tomba, on sempre hi ha cartes, papers i postals que hi deixa la gent o les hi envia. En aquest paper va llegir: “Como verá, don Antonio, hemos estado en Soria. Muchos abrazos para usted y muchos recuerdos para su señora madre”.Como verá, muchos recuerdos… Per aquesta bona gent el seu poeta no ha mort, el seu poeta és viu.
El comentari, molt ben trobat, provoca un somriure benigne.
ResponEliminaA vegades resulta perillós pel cor llegir cartes dipositades que, per altra banda, són a disposició pública.
Vaig visitar una exposició on, en diferents carpetes, l'artista demanava al públic que expressés els seus sentiments. Ni puc reproduir la nota que vaig llegir, perquè em fa plorar cada vegada que la recordo.
Jo vaig dipositar en una cratera del jardí del palau Borromeu la carta que un poeta em va donar en l'esperança que el pensament arribés a la seva enamorada, llavors a Itàlia.
Mentre algú el llegeixi, el poeta viu. Les cartes, però, no sempre són ben llegides, o llegides.
ResponElimina