Lamento no tenir aquí dalt les dades de l'Enciclopèdia de la Música, per datar la invenció de l'instrument Terpsícora Poliarmónica. Potser era entre el XVIII i el XIX, ja t'ho precisaré des de Tarragona. La Poliarmonia, o Poliharmonia, devia ser el súmmum de l'Harmonia. Però l'aparell sembla que no va tenir gaire èxit. Cal que conservem l'harmonia, en nosaltres i en tot el que depèn de nosaltres.
Per a grecs i hebreus, l’harmonia era “ajustament”, “encaix”, “acord”, a més de la llei central de la música.
Lamento no tenir aquí dalt les dades de l'Enciclopèdia de la Música, per datar la invenció de l'instrument Terpsícora Poliarmónica. Potser era entre el XVIII i el XIX, ja t'ho precisaré des de Tarragona.
ResponEliminaLa Poliarmonia, o Poliharmonia, devia ser el súmmum de l'Harmonia. Però l'aparell sembla que no va tenir gaire èxit.
Cal que conservem l'harmonia, en nosaltres i en tot el que depèn de nosaltres.
És el mar de Sitges des de l'escala que puja del passeig a l'església? Que difícil d'aconseguir l'harmonia! Al final va acabar convertida en serp...
ResponElimina