El meu àngel de la malaltia té dues ales, i totes dues pesen: l’ala de l’osteoporosi i l’ala de la fibromiàlgia associada a la fatiga crònica. Els noms d’aquestes ales, noms pomposos, noms de diccionari de medicina, en realitat són noms per anomenar el pes que les afeixuga. Per aquest motiu el meu àngel vola amb penes i treballs, però vola. Volar forma part de la seva naturalesa i no hi renuncia.
El més important és que el teu àngel voli, uns dies més amunt, d'altres menys, però que voli, amb vent favorable. Una abraçada, Teresa!
ResponEliminaLes gavines, d'ales poderoses, reposen llargues estones sobre el mar, com crestes d'ona. Cansades de volar. L'imperatiu vital demana: ¡vola! Però la vida, a vegades, fereix les ales.
ResponElimina