Com la flor

Dir que l’amor –l’afecte- no ha de ser moneda de canvi és tan vell com la humanitat. No obstant això, cal repetir-ho perquè s’oblida sovint que l’amor no és material com el diner, sinó bell, però també efímer com una flor. Això vol dir que l’amor es dóna a cada instant, un instant darrere l’altre perquè sí, com la flor dóna la seva bellesa perquè sí.

(flors de maig, la d'ahir i la d'avui, al jardí de casa)

Afrodita

Afrodita (Venus per als romans) és la deessa de l’amor. A Venus-Afrodita estan consagrades les roses, les pomes, els cignes, els coloms, la murtra i els jardins. Afrodita és un dels noms del diví en el seu aspecte femení. Harmonia és la seva filla.

L'arbre invertit

Hi ha una imatge que sempre que la veig em crida l’atenció, em fa pensar, i és l’arbre invertit, és a dir, amb les arrels submergint-se en el cel i les branques sumergint-se en la terra. Imagino que les interpretacions simbòliques d’aquesta imatge són moltes. Per exemple: aquest arbre pot representar el principi hermètic: El que és a dalt és a baix, i a la inversa.

L’arbre girat cap avall també em recorda la imatge cabalística que consisteix en Déu baixant per les sefirot fins a Malkut, imatge de la Terra i de la Humanitat, i la Humanitat pujant per les sefirot fins a Keter, la Corona, el Regne de Déu. De manera simplificada diguem que les sefirot són alhora els dons divins que descendeixen per l’arbre de la Kabalah, i les virtuts humanes que s’han de practicar per ascendir en l’arbre de la Kabalah.

Aquesta imatge de l’arbre girat també es troba en la cosmologia hindú en la forma de Brahma en el seu moviment descendent, és a dir, en la seva faceta de creador.

(en la imatge, la suggestiva pintura “El jardí de l’arbre invertit”, l’autor de la qual és Rafael Trelles)

Amb un elefant pels carrers de Delhi

Quan s'han viscut pel cap baix set vides com els gats, et trobes fotografies que en donen testimoni. Aquesta meva amb un elefant va ser feta a primers de febrer de 1997. L'elefant posa tranquil.lament, hi deu estar ben acostumat. El seu amo no demana res, però tothom li deu donar unes quantes rupies. Suposo que l'elefant encara hi deu ser, caminant pels carrers de Nova Delhi. Tal vegada algú de vosaltres s'hi ha fet una fotografia, tal vegada hem compartit la imatge del mateix elefant.

Això crec, això sóc

“L’home [i la dona, per suposat] està fet per les seves creences. Tal com creu, així és.” Aquesta cita està treta del Bhagavad Gita [El Cant del Senyor]. El Bhagavad Gita, importantíssim poema de la literatura (espiritual) hindú, data de 500 anys a.d.C. La cita no pot ser de més actualitat.

(a la fotografia, roses de maig al jardí de casa)

Art i ofici

Al llibre Física y metafísica de la pintura (Arola editors), de Louis Cattiaux, llegeixo aquesta cita de Lionello Venturi: Respecte de la tècnica hi pot haver progrés, en art no. De primer quedo perplexa. Però pensant-hi intento desxifrar el que deu voler dir Venturi. L’ofici, sigui quin sigui, s’aprèn. L’art és un do que prové de l’Ésser interior que és complet en ell mateix i, per tant, es dóna o no es dóna, es revela o no es revela. 

Deia William Blake...

Deia William Blake: La poesia, la pintura i la música són els tres poders que l'home té per conversar amb el Paradís. Estudiar l'art és resar, practicar l'art és lloar Déu.

Ni una gota de vigència, no sembla que hagin perdut aquestes paraules... I si la paraula resar incomoda escrivim dialogar, i si la paraula Déu incomoda, escrivim Vida.