dijous, 10 de maig del 2012

Clàssics grecollatins

La Societat Catalana d’Estudis Clàssics m’ha convidat a pronunciar una conferència que ha de ser una reflexió sobre el diàleg que les meves obres mantenen amb els clàssics grecollatins. La conferència és avui a l'IEC, i agraeixo molt la invitació, ja que durant bastants dies m’he vist abocada a mantenir una mirada entre panoràmica i concreta de la presència i influència del món grecollatí en els meus escrits.

dimecres, 9 de maig del 2012

Palimpsest


Tinc un llibre en vies de publicació, Tot el que perdem. He corregit galerades, he vist la portada. No n’avanço res, perdria enjòlit… Només diré que es tracta de dues narracions curtes que en bona part tenen una base real. Com que hi pot haver algú que reconegui algun dels personatges, prenc unes paraules de l’escriptor Fernando Aramburu, quan afirma: “La funció de l’escriptor és l’art de la paraula, no la veritat històrica”.
És exactament el que he fet, no es pot dir de millor manera. He reescrit aquestes històries com si fossin un palimpsest a fi i efecte que deixin el llast negatiu. Una mica com es fa en les sessions de les constel.lacions familiars, que tenen com a objectiu curar tantes ferides, però sense deixar de cultivar l’art de la paraula, que això és la literatura.  

dimarts, 8 de maig del 2012

Mitificar


Tinc una tendència natural, que he convertit en conscient, i és la de mitificar tants actes de la vida quotidiana que de no ser exaltats d’aquesta manera serien simples anècdotes. Diguem que aprofito l’espurna de l’anècdota per interpretar-la –rescriure-la amb paraules o sense, a vegades es tracta d’un relat interior- en un altre pla de l’existència digueu-li poètica, mítica o transcendent. 
(a la imatge, fragment d'una figura de Fidel Aguilar) 

dilluns, 7 de maig del 2012

Un somni


Fa molts anys que vaig tenir un amic, un jove artista basc, Unai Sanmartín, que s’apuntava els somnis en una llibreta i em recomanava que jo també ho fes. No ho he fet mai, però hi ha somnis que veritablement tenen tots els ingredients per convertir-se en un relat. El somni que vaig tenir fa dues nits (5-5-2012) l’havia d’haver apuntat de seguida de llevar-me, com es recomana. Aquí va el relat del que recordo avui.
Com va començar el somni no ho sé, només sé que el ‘jo’ que somniava es deia a ell mateix que hi havia una pel.lícula feta a mida respecte de la vida espiritual de cadascú. Així vaig veure imatges molt potents d’aquesta pel.lícula de la vida espiritual, que no sé si es referia a la meva, ja que vaig veure dues imatges. És clar que es podria pensar que es referia a dos aspectes de mi mateixa. Feina rai per a un psicoanalista! En totes dues imatges hi havia ‘algú’ assegut amb un cistell tipus senalla a la falda. En una d’aquestes imatges o seqüències aquest ‘algú’ molia unes pedres rodones, com còdols de platja, que s’esmicolaven per fer-se cada vegada més petites fins a esdevenir pols. En l’altre senalla hi havia unes sabates que també s’havien de moldre. Les pedres, contràriament al que es pugui pensar, es molien amb una certa facilitat. En canvi les sabates demanaven molt d’esforç, de tan matusseres i engavanyoses. El cas, però, és que en l’escena que el ‘jo’ somiant observava, hi havia més gent molent no-sé-què en els seus cistells respectius. Una feinada que tothom, però, feia ben concentrat i amb la millor voluntat, aquesta és la sensació que vaig tenir.
(extret de La capsa verda)

dissabte, 5 de maig del 2012

A sis veus (6)

A l'abril
s'han acabat
les violetes.
I tu has volgut
venir a mi
en aquest dia de sol.
Darrere els vidres
de les escoles
els infants somriuen:
ens han salvat els versos.
I els astres.
I l'amor.
(poema-ex-libris dedicat a Màrius Torres. Forma part del conjunt A sis veus, carpeta d'autor publicada amb motiu del XXVII International Ex-libris Congres, celebrat l'any 1998 a St. Petersburg)

divendres, 4 de maig del 2012

A sis veus (5)

Has atiat la rosa
de l'amor
encenent un foc
que ni amb l'aigua
de tot l'univers
no pots apagar...
Vés i guarda silenci:
contempla la dona que dorm.
(ex-libris-poema dedicat a Josep Palau i Fabre. Pertany a la carpeta A sis veus. En edició d'autor es va publicar l'any 1998 amb motiu del XXVII International Ex-libris Congres celebrat a St. Petersburg)

dijous, 3 de maig del 2012

A sis veus (4)

També tu eres fet
de mort i de somni
quan contemplaves
la brusa de safrà de l'aurora...
Però has fet sortir
el sol enmig de la nit
quan escrivies un psalm
mirant vers la llum,
mirant vers els àngels.
(poema-ex-libris dedicat a Agustí Bartra. Pertany a la carpeta A sis veus. Edició d'autor editada amb motiu del XXVII International Ex-libris Congres 1998 a St. Petersburg)