Amunt

Amunt!

Decidir

"Som una nació. Nosaltres decidim".

Llum, més llum

Goethe, en el seu llit de mort, en els últims instants va demanar d’obrir les finestres perquè hi entrés la llum: “Llum, més llum”, deia. Volia ser banyat en la llum, transportat en la llum. Durant tota la vida (la seva vida conscient) havia demanat que la llum (la Saviesa cantada pel salmista) il.luminés els seus treballs.

Llum, més llum. Per discernir necessitem llum. Exercim la llum.

Aniversari

El dia 7 de juliol de 2005 jo era a Londres, a casa de la meva filla, que hi vivia llavors. Havíem d’anar al British Museum. Però la nit anterior vam canviar de plans. A la meva filla li va semblar que m’agradaria visitar el Mandir de Neasden, el temple hindú més gran fora de l’Índia. A la tornada no passaven els autobusos, Londres estava colapsat per l’atemptat terrorista del qual enguany ha fet cinc anys. A la tarda havíem d’anar a un concert de Bach a Saint Martin-in-the-Fields, que va quedar anul.lat.

Vaig escriure alguns poemes in situ d'aquest fet tràgic, que han estat publicats a London. Aquí reprodueixo el titulat La vida es deté:

L'autobús no arriba,
els mòbils, bloquejats.
Un passavolant alerta de la flor del Mal:
una explosió al tube londinenc!

I la respiració es deté;
la vida es deté:
i respirem el verí que flota a l'aire.

Negre i blanc

En algunes ocasions, va vestida de negre. No perquè li sigui requerit anar discreta, que el color negre no ho és, discret, més discret seria vestir-se de beig o de gris marengo.
Va vestida de negre en ocasions solemnes.
Ella, però, no es veu vestida de negre sinó de blanc en una estranya mutació perceptiva. Es veu vestida de blanc en una visió interior.
En les seves teories sobre el color, Goethe afirma que la percepció dels colors afecta directament l’ànima humana, modificant-ne el comportament.
En algunes ocasions, va vestida de negre. Però ella obra en blanc.
(extret de La Capsa Verda)

Pepites d'or

Els temps (ara i sempre) ens demanen escolta atenta per discernir les paraules de veritat enmig de tants missatges, pepites d’or en el llim del riu.

Esperit de conquesta

“La conversió d’Amèrica del Sud al catolicisme va ser un acte brutal, així com la temptativa de conversió d’Àfrica del Nord. Un acte brutal i foll, però perfectament espanyol”, va escriure l’any 1935 el gran pensador rumà, Mircea Eliade, al seu assaig “L’Espanya d’Unamuno”.

Qui diu conversió diu conquesta. I salvant les distàncies, aquí encara estem igual; o pitjor, ja que la pretesa democràcia espanyola és com una vella bombeta de 20 wats penjant d’un sostre de tres metres.