El vel d'Harmonia

“La crítica literària hauria de sorgir d’un deute d’amor”, va escriure George Steiner l’any 1959 a Tolstoi o Dostoievski (Siruela), on l’au...

El melic de les Espanyes és a Madrid. I escric Espanyes expressament, Espanyes que van a diferents velocitats, tot i que es vulguin uniforma...

Hem estat uns dies a Madrid. Dilluns al capvespre vam tenir una ocasió privilegiada de fer una visita privada a l’edifici del Congrès dels D...

Tretze, catorze anys (escric de memòria, haig de comprovar les dates), vaig viure al carrer Provença, a dues mansanes del temple de la Sagra...

Vet aquí un plat amb llanegues, fredolics i rovellons. No els he comprat al mercat, ni al colmado, ni en aquelles botigues de multi-fruita. ...

Contemplant les roses de tardor, bellesa absoluta en la seva perfecció i evanescència, sembla que diguin: Allò que ha de desaparèixer en nos...

He vist roses, al jardí del Petrarca. Roses d’octubre. M’evoquen les roses de vermell encès del seu jardí a Arezzo, on va morir. En la cont...

Dissabte al matí, de camí a la Fontaine de Vaucluse, atrets per la bellesa de les parades amb els fruits del temps, vam aturar-nos a una pet...

Com la primavera esclatant, la noia vestia de verd. El vestit tornassolat li cenyia el cos, que s’obria com una flor en el seu coll daurat. ...

Dos van ser els motius que ens van ens van dur a Avinyó: les grans exposicions de Miquel Barceló i les petges a la Provença de Don Víctor Ba...

Des d’Avinyó, pelegrinem fins a la Font de la Vallclosa, on, tants dies i tantes nits, Francesco Petrarca va asseure’s a meditar sobre l’alf...

Aquest cap de setmana passat, a Vilanova i la Geltrú, la ciutat on visc, una dona va morir assassinada a mans de la seva parella. El fill gr...

Per la seva gran categoria com a filòleg i lingüísta, Joan Solà i Cortassa (Bell-lloc d’Urgell, 1940), últim Premi d’Honor de les Lletres Ca...

La meva mare ens va acompanyar a l’escola, un fill a cada mà, fins que vaig fer 9 anys i el meu germà 7 anys. Segur que ens hauria acompanya...

Estiu de 1974, de viatge en tren cap a Amsterdam, envoltada de bosses, però només la maleta és meva! No faig gaire bona cara: el viatge és u...

Tot d’una m’ha vingut a la memòria José García. Però, qui és, José García, us preguntareu. José, amb el qual ens vam escriure uns quants any...

“No és l’explicació de la Torà l’essencial, sinó els fets”, diu rabí Ximon al seu fill. Ho llegeixo en un petit llibret, La saviesa dels par...

L’experiència és única, transitiva i intransitiva alhora. La memòria és reedita en el temps, els fets es despleguen davant dels nostres ulls...

Avui, dia 21 d’octubre, cap a dos quarts de quatre un noi farà trenta-tres anys. El seu padrí Ramon, una bella persona que ja fa una pila d’...

A peu pla, les perspectives no són les mateixes. Ens veiem com figures en desconcert que miren amunt i arreu per carrers pujant i baixant co...