dissabte, 8 d’octubre de 2016

Noies guies

Moltes de nosaltres hem estat Noies Guies, Girls Guides, la branca per a noies scouts fundada anys després del 1907, quan l’anglès Baden-Powel va fundar l’escoltisme, una escola de formació humana de primer ordre. L’escoltisme s’inspira en la idea que es pot arribar al nostre màxim potencial sempre que ho treballem, és clar.
     
En un reportatge que signa Bea G. Aranda informa que Hillary Clinton, que pot arribar a la presidència dels Estats Units, va ser noia guia. El seu pare li va suggerir apuntar-s’hi perquè la filla volia tenir una professió de noi i ell era conservador. La jugada no va sortir bé, ja que ser girl scout no va treure els ocells del cap de Hillary sinó al contrari: la va empènyer a volar.
     
L’escoltisme, que dóna recursos pràctics per ser autosuficient, també dóna eines per dur a terme feines de lideratge com planificar, analitzar problemes i resoldre’ls, reaccionar de forma positiva davant les dificultats... Recordeu les que heu estat cap de garba (així s’anomenen en català els diversos grups de què es compon un esplet, o agrupació escolta de noies guies), recordeu la responsabilitat de comandar la vostra garba i dirigir-la amb eficàcia sense autoritarisme, tal com crèiem. Vam aprendre a exercir autoritat, més que poder, que ja sabem com les gasta.

Hi ha un aspecte viscut en aquells anys de noies guies: l’aprenentatge d’un feminisme militant que no hem deixat, i dues de les fites que es treballen en l’escoltisme. Una: la màxima Sempre a punt, afirmada en la cerimònia de la promesa, i l’altra la recomanació de fer un BO diària. Què és la BO? Una bona obra, una obra bona, apuntar al millor, a l’excel.lència. Allò que fem bé repercuteix positivament en els altres. El món no canvia sol ni el canvien els de dalt, sigui on sigui aquest dalt. Nosaltres contribuïm al canvi. Això és la BO: responsabilitat individual en consonància amb l’entorn. La BO és per sempre, perquè sempre ens estem fent.

(article publicat al Diari de Vilanova, 7 d'octubre de 2016. A la imatge, les noies guies que integràvem la garba Carlines (les garbes del meu esplet duien noms de flors silvestres. La fotografia està presa en una excursió a Palau de Plegamans i crec que devia ser l'any 1965. La cap de garba,  en aquell moment Natàlia Senmartí, mostra l'ensenya en el bordó)

2 comentaris:

  1. Molt bé pel guiatge, Teresa. Vaig fer servir l'escoltisme pel meu discurs al sopar que em dedicava Òmnium. Capitalisme, Església i País. La nostra Comissària era Rosa Maria Carrasco, filla de l'afusellat Carrasco i Formiguera el 38. Ella mateixa va viure els seus primers 8 mesos a la presó de Burgos. Estava casada amb el Roca dels sanitaris. Tenien la finca de Can Bordoi, a Llinars del Vallès, i encara ara l'han dedicat sempre a hostatjar actes i grups culturals. Allà vam fer la formació de caps. Jo ja tenia petits, però hi havia llar d'infants.Vaig ser comissària de la Demarcació de Tarragona.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. La pertinença al guiatge abarca un arc molt ampli de la societat, algun dia s'haurà de fer un estudi seriós, a casa nostra, perquè tants hi vam aprendre i practicar valors humans bàsics. Molts dirigents socialistes i comunistes en van formar part. Per això dic que s'hauria de fer un estudi seriós.

    ResponElimina