diumenge, 24 d’abril de 2016

Crítica literària

Per sant Jordi sembla oportú parlar d’escriptura, de llibres i, perquè no, de crítica literària al Diari de Vilanova. Amb solvència ho va fer Eugeni d’Ors en diaris diversos. Gran part de la seva obra va ser publicada en periòdics. El filòsof era un home culte que opinava públicament, fins i tot amb aquella finalitat pedagògica i moral que tant se li ha criticat. Però és que un opinador, un crític, no hauria de ser pedagògic per fer-se entendre? I moral, honest intel.lectualment, no s’ho hauria d’exigir sempre? 

Eugeni d’Ors va ser un pensador originalíssim, creador d’un sistema molt coherent però d’aparença una mica extravagant, escriu Andrés Amorós a Eugenio d’Ors, crítico literario. Partint del seus coneixements de la tradició cultural, D’Ors tenia una virtut a l’hora d’exercir la crítica, ja fos artística, ja fos literària. D’Ors intuïa el sentit profund d’un autor o d’una obra, cosa poc freqüent, ja que la crítica convencional es preocupa massa de la forma. És com si només consideréssim les persones pel seu aspecte físic i no també pel seu rostre intern, espiritual.

Els temps demanen una crítica literària que s’adigui al moment, lluny del barroquisme d’Eugeni d’Ors. Ara: la seva expressió conceptista (es poden trobar molts aforismes en els seus comentaris) i de volguda concisió continua sent vàlida. La crítica d’Eugeni d’Ors és crítica de sentit. La seva crítica va ser sempre feta amb profunditat filosòfica i esperit de totalitat, escriu Amorós. D’Ors no era un acadèmic, tot i que coneixia l’acadèmia. La seva crítica, original per personal, valorava les formes, però feia èmfasi en els continguts. Com va escriure Dvorak, religió, filosofia i art són aspectes inseparables d’una mateixa realitat cultural. Si fa nosa la paraula religió diguem espiritualitat. Sense esperit tot queda als dits i les formes són buides. Bona diada de sant Jordi!

(article publicat al Diari de Vilanova, 22 d’abril de 2016. La fotografia està presa el migdia de sant Jordi, roses il.luminades per la llum)


3 comentaris:

  1. El teu article de recordança m'ha fet pensar en les crítiques literàries de Manuel de Montoliu a La Veu de Catalunya. Encertades, raonades, encara serien mestratge avui dia. Si no fos que Montoliu renegava de les obres avantguardistes, de les quals no es devia refiar gens. A l'inrevés que molts crítics d'ara, que només tenen en compte les obres estripades i 'trencadores'(aquesta última paraula l'odio pel significat i comparació que comporta).

    ResponElimina
  2. El problema és que no es llegeixen els clàssics...
    L'avanguardisme tal com era s'ha fossilitzat.
    El textualisme dels setanta ha quedat en un cul de sac.
    En fi, cal saber llegir.

    ResponElimina
  3. UNIDOS EL IDEAL Y LA REALITAD.Pero yo te digo que cualquier oficio,se
    vuelve arte,poesia,invención,cuando el trabajador da a él su vida,cuando no permite que ésta se parta en dos mitades:Sino que convierte cotidiano menester e ideal en una misma cosa,que es,a la vez,obligación y libertad,rutina estricta e inspiració constantemente renovada.
    EUGENIO D'ORS.
    totalment d'acord.

    ResponElimina